El dramaturg Sergi Belbel (Terrassa, 1963) porta el teatre català per primera vegada a la Comédie Française de París, l'emblemàtica companyia lligada al gran literat francès Molière, amb l'obra Després de la pluja. El poder, la soledat, l'enveja i les frustracions, entre d'altres temes, es donen cita en aquest treball de Belbel, escrit en català el 1992, en una «època brillant», assegura l'autor, el primer català que estrena als escenaris de la Comédie Française.

El prestigiós teatre públic, que té la seva pròpia companyia, recupera aquesta obra, representada aquesta vegada en francès ( Après la pluie) des del 29 de novembre fins al 7 de gener. En ella, es narren tres dies a la vida d'una oficina on els treballadors, després d'aprovar-se una llei per prohibir el tabac als espais públics, es desesperen per pujar a fumar a la terrassa d'un edifici. Una excusa i un espai perfectes per abordar les relacions de jerarquia, l'ambició, la ignorància o la gelosia.

Després de la pluja neix «d'allò patètic de veure'm a mi mateix fumant d'amagat en un lloc en el qual no podia», assenyala l'escriptor i actor. Belbel aconsegueix així embolicar els «drames» de la vida amb un humor absurd i una mica boig, allunyat, no obstant això, de qualsevol frivolitat. Un espai, el de l'obra, on les jerarquies es trenquen, les misèries humanes es comparteixen i on els personatges intenten escapar de les seves cotilles, bé siguin l'empresa, la societat, la parella o les seves mateixes obsessions.

Més de dues dècades després de la seva publicació, Després de la pluja aconsegueix a més evocar l'actual agitació de Catalunya, una situació que «ni per indici» s'imaginava Belbel. «És una lluita de poder que crea molta angoixa», opina l'escriptor sobre la crisi política a Catalunya.

Amb aquesta obra, Belbel se suma a grans noms del teatre espanyol com Federico García-Lorca, Pedro Calderón de la Barca i Fernando Arrabal, que van estrenar en aquest teatre fundat el 1680 i que constitueix tota una institució per al públic i la crítica a França. Un fet històric del qual Belbel se sent «molt orgullós» i que lamenta no poder compartir amb el seu mestre, el també dramaturg català Josep Maria Benet i Jornet, malalt d'Alzheimer. Belbel destaca poder «representar» els seus companys de l'escena catalana a la Comédie Française, el primer teatre estatal d'Europa, que ha qualificat de «teatre de la memòria».

Un Premi Molière a la millor comèdia el 1999 i la seva representació a més de 35 països avalen Després de la pluja, portada als escenaris en aquesta ocasió per la també actriu suïssa Lilo Baur, qui confessa estar «fascinada» per aquesta història. «Après la pluie parla de la soledat, del buit, de la pèrdua, de com ens aferrem a les banalitats de la vida (...) Parla d'un món com el d'avui, on constantment se'ns demanen tantes coses com els seus personatges, que només necessiten sentir-se segurs, necessiten saber que són estimats», afegeix la directora suïssa.