La premsa recupera lectors a Espanya. Així ho constata el Llibre Blanc de la Informació 2017, presentat ahir a la Conferència Anual de l'Associació de Mitjans d'Informació (AMI), celebrada a l'hotel Palace de Madrid. En concret, l'informe certifica que, al tancament de 2016, comptava amb 16,8 milions de lectors majors de 14 anys, fet que suposava un increment del volum de lectors en 140.000. Una xifra que, segons van avançar els autors de l'estudi, s'incrementarà de manera notable al tancament d'aquest any, ja que actualment se situa en 17,2 milions, després de registrar un increment de 517.000 lectors en els dos últims anys.

El Llibre Blanc 2017 -coordinat per Enrique Yarza i Ramón Alonso Aranegui i en el qual han participat Media Hotline, Deloitte i Carat-Dentsu Aegis Network- analitza les dades de 118 diaris en paper i 218 de digitals (entre els quals s'inclouen les edicions en línia dels mitjans de suport físic i un centenar de nadius digitals). En suma, es tracta d'un volum de publicacions que arriba als 1,9 milions d'exemplars cada dia, només en suport paper. L'increment del nombre de lectors s'emmarca en un canvi de tendència general

respecte a allò registrat en els tres anys precedents. Una cosa que es reflecteix també en els resultats nets dels diaris, que per primera vegada en aquests quatre anys tornen a xifres de benefici net, en concret de 14,5 milions d'euros al tancament de l'exercici 2016, quan el 2015 s'havien perdut 2 milions. El motor d'aquest creixement és l'àmbit digital, que creix de manera sostinguda.

Javier Moll, president d'AMI i president de Prensa Ibérica Media, grup al qual pertany Diari de Girona, va assegurar que són unes dades que animen a una «reflexió esperançada». «Els mitjans d'informació estan aconseguint consolidar el negoci tradicional i comencen a obtenir nou retorn del digital, l'audiència valora el valor del contingut diferencial que oferim i és el moment que es consumeix més informació de la història», va afirmar Moll, que va apostar per crear espais de trobada per aconseguir «un periodisme fiable, autoexigent, rigorós, clar i de qualitat» que integri els nous canals. «El periodisme del futur ha de ser innovador, tecnològic i participatiu. Les noves tecnologies han arribat per quedar-se, s'han convertit en un vehicle extraordinari per difondre informació i per això hem d'estar oberts a establir aliances que contribueixin al fet que els mitjans d'informació siguin el referent que necessita la societat», va dir.

A banda de les xifres, a la conferència es van analitzar els reptes que han d'afrontar els mitjans en aquest nou context, entre ells les notícies falses. Uns desafiaments que es van analitzar en una taula

rodona en què van participar, a més de Javier Moll, Luis Enríquez (conseller delegat de Vocento) i Francisco Rosell (director d' El Mundo). Va actuar com a moderador Juan Cruz (periodista i director adjunt d' El País). Els participants en el debat van coincidir en la necessitat de mantenir el rigor davant els impulsos de notorietat o el guany de trànsit a curt termini a les xarxes, i van defensar l'honorabilitat dels professionals dels mitjans davant de les intencions d'altres actors que, intentant usurpar l'aparença de mitjans de comunicació, persegueixen objectius econòmics o polítics.

En el debat, Javier Moll va insistir en la necessitat de col·laboració entre els mitjans, objectiu central d'AMI, per garantir la llibertat de premsa i informació que apuntala i garanteix la democràcia.