El canibalisme, els ritus funeraris o els orígens del llenguatge són algunes de les fites de les investigacions a Atapuerca, la «zona zero» de l'home. Després de 40 anys de treballs a la serra de Burgos, un dels seus directors, el gironí Eudald Carbonell, creu que ha arribat el moment de portar la seva aventura al cinema.

La recerca del foc d'Atapuerca. No un documental; una pel·lícula. L'impacte del film de Jean-Jacques Annaud va ser terrible. Va fer més per la difusió de la prehistòria, del coneixement de sapiens i neandertals, que molts tractats», assegura Carbonell en una entrevista.

L'investigador, que comparteix amb José Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro, la direcció del projecte d'Atapuerca (Burgos), acaba de publicar Atapuerca. 40 años inmersos en el pasado (RBA-National Geographic) al costat de la periodista Rosa M. Tristán.

«Els investigadors tenim tendència a pensar que qui ens llegeixen estan igual d'immersos en allò que fem que nosaltres. Rosa m'ha ajudat molt amb el llenguatge i ha quedat un llibre amb estil novel·lat però enciclopèdic. És un híbrid -resumeix- entre novel·la històrica i petita enciclopèdia».

Carbonell (Ribes de Freser, 1953) explica en el seu llibre com van començar a l'estiu del 1978 els treballs en aquell «nus de camins est/oest, nord/sud», que amb la seva xarxa de coves, el seu «rebost» d'animals i aigua abundant és el lloc del món amb més nombre de fòssils descoberts i en el qual s'han format diverses generacions d'investigadors.

A Atapuerca s'han trobat restes d'Homo neanderthalensis -el 2016 i 2017-, Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens, que proven que l'ésser humà és fruit de milers de variacions i assajos, «alguns de vàlids i d'altres de fallits».

En el seu llibre hi ha «petits bocins» de «tot», «de ritus funeraris, de tècniques arqueològiques, de mètodes de datació, de feina al museu...».

«Atapuerca són 40 anys de coneixements i de records. És un treball terriblement lent, ardu. Tothom pensa que és divertit però és tan esforçat que només la passió per construir ho fa possible. No me'n penedeixo, però no tornaria a fer-ho», revela.

En aquests 40 anys han estat «tantes les vicissituds, les tensions, el desgast material i físic» que si ara hagués de començar diria que «no, gràcies».

Recorda que han fet per a televisió «moltes coses» però Atapuerca, que «és» les excavacions, tres instituts, un museu i exposicions arreu del món, «es mereixeria arribar a tots, que la gent comprengués com s'ha arribat fins a aquí», per això és necessària «la pel·lícula».

El relleu generacional

Li agradaria que la dirigís Annaud encara que no s'imagina, diu rient-se, qui podria interpretar Miguelón, l'exemplar d'home d' Homo heidelbergensis de 400.000 anys, únic al món, que van trobar a l'Avenc dels Ossos.

«Després de 40 anys hem trobat tot el que havíem de trobar, inclosos els neandertals. Ara els joves han de seguir aquest treball durant centenars d'anys. L'únic que m'agradaria és trobar restes més antigues d'un milió i mig d'anys, però em sorprendria molt. Seria connectar el nostre planeta amb d'altres», afirma el científic gironí.