L'espectacular façana de plaques solars fotovoltaiques de l'edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG ofereix una imatge de progrés tecnològic que fa patxoca, però nombroses fonts consultades per aquest mitjà han fet un somriure mofeta i han assegurat que la instal·lació és pur decorat, no ha funcionat mai.
Entre les persones que han confirmat aquest fet hi ha des de directius fins a treballadors de base. Tots ells han preferit restar en l'anonimat.
En canvi, l'enginyer responsable de serveis tècnics i manteniment del Parc Científic, Eduard Rodríguez, ha assegurat que les plaques produeixen energia i que aquesta es ven per conveni a Fecsa-Endesa.
«Jo mateix estava convençut que aquestes plaques no funcionaven i és cert que tothom ho diu, però crec que aquest és un dels falsos mites que per algun misteri corren de portes endins de la UdG», ha assegurat l'enginyer.
Rodríguez no sap explicar per què l'energia produïda acaba essent venuda a Fecsa-Endesa i apunta que seria «més apropiat» aprofitar-la per a consum propi.
Els principis de sostenibilitat i autosuficiència així ho aconsellen. La façana fotovoltaica del Narcís Monturiol produeix «60Kw Pic». Amb aquesta producció es podria, segons l'enginyer, il·luminar de manera artificial «el conjunt dels espais comuns de l'edifici Monturiol», que no és precisament petit.
De fet, l'aprofitament a benefici propi de l'energia elèctrica generada per la façana fotovoltaica és la intenció de futur, segons Rodríguez, que explica que això s'haurà d'afrontar a partir del moment que el Parc Científic superi el procés concursal.
L'edifici Narcís Monturiol es va posar en funcionament el 2010 i, des d'aleshores ençà, la façana fotovoltaica ha generat admiració als gironins que creuen el Parc per la prolongació del carrer Emili Grahit.
No és fàcil trobar informació sobre aquest edifici, sobre els arquitectes que el van projectar, sobre l'acte inaugural. Es va construir i posar en funcionament durant el mandat d'Anna Maria Geli al rectorat de la UdG, quan Pere Condom era director del Parc Científic i Tomàs Sobrequés president de la Fundació del Parc Científic, que després va fer fallida.
Aleshores s'anunciava com un edifici de 9.000 m2 destinats fonamentalment a potenciar les noves tecnologies a través d'un «clúster TIC-media» al qual es preveia destinar una inversió de 2 milions, en part procedents d'un fons FEDER de la Comissió Europea.
El 2012 s'hi va inaugurar el centre Bloom de la imatge, amb una inversió també de 2 milions, segons es va publicar aleshores, i també era la seu escollida per al centre Spurna, que havia de ser un «centre de referència mundial en les noves tecnologies».
El cert és que l'edifici, que pertany al 100% a la Fundació del Parc Científic, sortirà ara a subhasta per 3,5 milions i, si no troba postor, abans de final d'any tornarà a ser propietat de la UdG.
