Tocadiscs, pick ups i discos de vinil han tornat a ser regals estrella d´aquest Nadal després d´anys marcant una tendència a l´alça que fa que avui aquest format estigui en unes xifres similars a les dels anys 80, la qual cosa ha significat una empenta, que, com els mateixos discos, té la seva cara B.

Quan encara falta conèixer les dades de l´any en curs, les vendes de vinils el 2016 ja eren prou rellevants per parlar de tendència, amb més de 435.000 unitats venudes, un nombre considerable que, a més, suposa gairebé un 20% més que el 2015. Les xifres són de Productors Musicals d´Espanya (Promusicae) i confirmen la tornada del suport físic en general, i del vinil en particular, un format que, pràcticament des de finals dels 80 i fins fa un lustre, han mantingut gairebé íntegrament els discjòqueis i els segells petits de música negra, indie i electrònica.

Un d´ells és el cordovès establert a Berlín Cecilio, punxa-discs del segell Slow Life, que ha editat una desena de referències en aquest format, totes elles esgotades a les botigues especialitzades, i que està a la seva ciutat d´origen per participar en una jam session de DJ en vinil anomenada Jukebox Jam!. Cecilio explica que l´anomenada «moda» del vinil «té un costat bo i un costat dolent». «La part bona és que ha revitalitzat una indústria que realment mai havia mort però que estava malvivint, i la dolenta és que els qui durant anys han sostingut precisament aquesta indústria estan veient ara com els grans segells i les grans multinacionals estan copant la producció, que es realitza segons estàndards obsolets i que no ha evolucionat a nivell tecnològic», reflexiona el DJ.

La veritat és que la majoria de premses de vinil que treballaven en els 80 han estat desmantellades i avui tota la demanda la cobreixen fàbriques de premsatge repartides en 42 països, un dels quals és la República Txeca, on «planxa» els seus discos Cecilio, que han aconseguit convertir-se en un pròsper negoci, encara que treballant a marxes forçades. N´hi ha prou amb veure la web de GZ Mitjana, una de les principals plantes del país centreeuropeu, que reconeix que arriba a produir 65.000 vinils al dia, la qual cosa, en termes generals, és més del que es consumia a Espanya el 2008.

Cecilio reconeix que no és natiu del vinil, doncs va créixer quan el format predominant era el CD, encara que recorda que la seva atracció per la figura del DJ li va fer animar-se a comprar-se el seu propi equip i a destinar «pràcticament tots els diners» que ha tingut a comprar discos. «Jo no recordo quin, quan o on em vaig baixar el meu primer MP3, però sí que recordo perfectament quin va ser el primer disc que em vaig comprar», postil·la Juani Cash, un altre DJ cordovès que ha engegat Jukebox Jam!, unes festes en les quals exclusivament es punxa en vinil.

Igual que Cecilio, Cash compra molta música de segona mà, la majoria per internet, on pàgines com Discogs porten anys afavorint el contacte entre particulars, i només en els primers sis mesos de l´any han registrat 700.000 transaccions de discos. Sobre això, Cecilio reconeix que les pàgines són «una bona eina que té la seva part dolenta», ja que és habitual trobar gent que està «abusant i especulant amb discos que, per un motiu o un altre, tenen una repercussió». Ell ho sap bé, ja que ha vist a particulars especular amb la música del seu propi segell.

De tot això en sap Bartolomé Jaén, que confessa que té uns «200.000 discos», molts dels quals «no vendria mai» després de 45 anys dedicat al col·leccionisme.