Per al "diví" Salvador Dalí els vins no eren blancs o negres sinó "voluptuosos" o "de la llum". L'artista de Figueres va impregnar la viticultura del seu surrealisme i onirisme en "Els vins de Gala", obra publicada el 1977 en francès que torna a les prestatgeries en edició facsímil i en espanyol.

Ho fa de la mà de Taschen i després del fenomen súpervendes de "Les dîners de Gala", que va veure la llum el 1973 i l'editorial va recuperar en espanyol l'any passat, un malbaratament de surrealisme gastronòmic amb receptes que la parella oferia en les seves opulentes sopars i altres preses prestades dels seus cuiners favorits.

En "Els vins de Gala" va tornar a homenatjar a la seva gran musa a través del "producte més alabat, més magnificat, més inspirador de la història de les arts", a la seva manera sensual i daliniana.

El llibre compta a més amb més de 140 il·lustracions de Dalí que el converteixen en objecte de col·leccionisme. Diversos nus clàssics, tots ells recreats amb els seus consegüents tocs provocatius i surrealistes, o "L'Àngelus" de Jean-François Millet, una de les peces de referència del geni durant dècades.

També una de les millors de la seva última fase "mística nuclear", "El sagrament de l'Últim Sopar" (1955), que situa l'emblemàtica escena bíblica en un dodecaedre translúcid davant un paisatge coster català.

Dalí va concebre i va materialitzar aquesta obra dedicada a Gala, que compta amb textos de l'escriptor francès expert en la seva pintura Max Gérard i del viticultor gal Louis Orizet i s'estructura entre "Els deu vins del diví" i "Els deu vins de Gala".

Amb la primera part el lector s'endinsa en una desena de les grans regions vinícoles del món per descobrir els de la Xampanya, Bordeus, Jerez, Châteauneuf-du-Pape, Romanée-Conti o Califòrnia i algunes de les ampolles més excelses, i cares, del mercat.

Precisament sobre la beguda que va revolucionar Dom Pérignon a l'inventar la cuvée, el tap de suro i l'embotellament diu Dalí que quan compartia la Residencia de Estudiantes de Madrid amb Lorca i Buñuel, en les seves vetllades "el xampany corria a rius" el que els tornava "lírics" en parlar "de l'amistat i l'amor".

Recórrer els orígens del vi, des del Gènesi i la primera vinya plantada al peu de la muntanya Ararat o des de la llegenda del monarca Djem dels iranis i el descobriment per atzar de la "medicina del rei", la seva evolució des que el produïen frares fins als primers viticultors laics o la seva arribada a Califòrnia gràcies a Fray Juníper Serra, són algunes de les lectures que ens ofereix aquest volum jalonat d'art dalinià.

Igual que va tractar altres aspectes mundans de forma extravagant, Dalí va fer una revolucionària classificació del vi basada en l'experiència emocional, en lloc de prendre com a referència la geografia o la varietat de raïm, que s'inclou en l'apartat "Els deu vins de Gala".

Posant l'atenció en el gust i la sensació produïda per la copa de vi, va construir "un tractat multisensorial i un document immens de la seva última etapa, en la que l'artista va reflexionar sobre les seves influències formatives i va perfeccionar el seu propi llegat cultural", destaca Taschen.

Per a Dalí existien els "vins de goig", aquells que com el "beaujolais" o els "vinhos verds" de Portugal "tenen vocació d'aperitiu, de benvinguda", i els de "púrpura", vins vigorosos, de cos ple i saborós, amb els Côtes de Nuits, Côtes de Beaune i Romanée-Conti com "heralds" i ideals per acompanyar plats de caça.

També els "d'esteta", que considerava "esotèrics, perquè és necessari estar altament iniciat per captar el missatge secret que oculten" els Saint-Émilion, Médoc, Greus o Pomerol, "vins de gala" que han de ser servits amb la litúrgia que mereixen els seus reverenciades ampolles, i els d'"aurora", com va qualificar als rosats.

Els vins "voluptuosos" com els sauternes i cérons que es "degusten com caramels", els "de llum" o blancs, els "generosos" com els Porto i moscatells, els "de vel" com els xereços o el vi groc del Jura, els de "l'impossible" com el vi de palla o el reïnat grec i els "frívols" o espumosos, "sinònims de festa", completen aquesta qualificació sensorial.

Tot això amb la intenció que els lectors comparteixin aquesta màxima daliniana: "Un veritable entès no beu vi, assaboreix els seus secrets".