La Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG va acollir ahir al matí l'acte oficial de la cessió del fons de la biblioteca personal del poeta, traductor i crític literari Joan Ferraté (Reus 1924-Barcelona 2003) a la universitat. La cessió dels 12.000 volums és per als pròxims 20 anys renovables i es podran consultar a la Sala d'Investigadors Joan Ferraté de la biblioteca Barri Vell que es va inaugurar també ahir, coincidint amb els 15 anys de la seva mort.
De moment, hi ha exposats els 500 llibres que ja s'han catalogat i es calcula que caldrà un any i mig més per classificar i catalogar el material restant. Es tracta d'un «fons excepcional» que destaca per la seva globalitat. Està especialitzat en crítica i teoria literària però també inclou poesia clàssica, anglo-saxona, espanyola, catalana així com teoria de la traducció. Per donar la benvinguda a aquesta cessió, es va celebrar un acte acadèmic amb la presència de la filla de Ferraté. Durant la sessió, es van desglossar les principals aportacions de tot un «referent de les lletres catalanes» que cal seguir estudiant.
L'acte acadèmic va reunir a la Sala de Graus estudiosos i companys del poeta, traductor i crític literari Joan Ferraté. Tots ells van reivindicar les seves aportacions i van agrair la «generositat» d'Amalia Zimmermann, per haver accedit a cedir la biblioteca personal del seu pare. El director del departament de Filologia i Comunicació de la UdG, Xavier Pla, va afirmar que Ferraté va ser, per sobre de tot, un lector «crític i exigent» així com un filòleg, peta i traductor. I en va destacar una obra, Dinàmica de la poesia (1968), un treball «exigent i difícil».
Per la seva banda, l'escriptor Víctor Obiols, va desglossar les principals aportacions de Ferraté, fent èmfasi en el seu interès per la literatura, el seu «talent crític» i la seva faceta brillant com a traductor d'autors com Ausiàs March. També va fer referència a la teorització que va fer de la «consciència del lector» i el procés de lectura alhora que el va definir com a un vertader «savi antic» i autor d'una obra marcada per una «originalitat absoluta».
El rector de la UdG, Joaquim Salvi, va explicar que aquest era el primer acte oficial des que recentment ocupa aquest càrrec i que representava un «regal». Salvi va admetre que reben aquesta cessió amb una gran responsabilitat i que es comprometen a conservar-lo i a difondre'l no només entre els estudiants de filologia sinó també a tots els investigadors interessats en la seva obra. «Se'n parlarà molt de Joan Ferraté en els pròxims anys», va afegir.
Una biblioteca excepcional
El fons , que s'ha cedit per a un període de 20 anys renovables, està format per 12.000 volums, principalment llibres però també revistes i algun manuscrit. Destaca per la globalitat dels continguts, que van des dels clàssics fins a autors moderns. Està especialitzada en crítica i teoria literària però també inclou poesia clàssica, anglo-saxona, espanyola, catalana així com teoria de la traducció, entre d'altres gèneres.
Des que van començar l'inventari del material el maig passat, ja s'han catalogat uns 500 llibres, tots ells exposats ara a la nova sala d'investigadors Joan Ferraté de la biblioteca Barri Vell. Calculen que farà falta almenys un any i mig més per inventariar i catalogar la resta del material que es troba a la casa que la filla té al municipi de Torroella de Montgrí.
El poeta, editor i un dels marmessors de Ferraté, Jordi Cornudella, va detallar que és una biblioteca «construïda al llarg de la seva vida», on es poden trobar anotacions a les pàgines i dedicatòries dels autors dels llibres que ell admirava. Unes inscripcions que també s'inclouran a una base de dades perquè es puguin consultar.
Un dels moments emotius de l'acte va ser quan Amalia Zimmermann va explicar en anglès com durant aquests anys ha tingut cura de cadascun d'aquests llibres, una tasca que li ha encantat i que li ha permès entendre millor qui era el seu pare. Durant la seva exposició, ha animat tothom a consultar aquesta col·lecció «especial».
