Joan Clapera Mayà, el pintor dels volcans, els pallers i els espantaocells de la Garrotxa, ha mort als 88 anys d'edat. El funeral per l'artista, que havia passat els darrers anys en una residència d'Olot, se celebrarà avui a les 4 de la tarda al cementiri de la capital de la Garrotxa, ciutat on va néixer el 6 de setembre de 1929.

El seu amic i també pintor Lluís Roura, que havia fet nombroses exposicions col·lectives amb Clapera Mayà, el recorda com un «personatge extraordinari» que pintava els paisatges d'Olot «d'acord amb la tradició de l'escola castellana».

Roura va explicar ahir que va començar a tractar Clapera Mayà a la dècada de 1960, quan el d'Olot era un artista de renom que guanyava concursos i premis: «Era un tipus extraordinari, divertit i molt directe en el tracte, tan sincer que topava amb els altres».

«Fa un parell d'anys encara el vaig visitar a la residència olotina on estava i em va fer pensar en Van Gogh. Tenia un llenguatge pictòric contundent, era un pintor molt avançat, l'obra del qual resisteix el pas del temps. Lamento molt la mort d'un ja gran clàssic de la vella escola d'Olot».

Per la seva part, Miquel Mascort, de la galeria El Claustre de Girona, rep el Diari de Girona amb el llibre titulat Clapera Mayà d'Olot, que la galeria va publicar l'any 2001. Un volum profusament il·lustrat amb les acolorides pintures del món rural garrotxí, fotos de l'artista i també textos de Domènec Moli, Jordi Pujiula i Josep Valls.

Mascort sosté que Clapera Mayà ha contribuït a fer populars els volcans, pallers i espantaocells del camp d'Olot, tema principal de la seva pintura.

No pintava com els d'Olot

«Era un pintor de l'Escola d'Olot que no pintava com els d'Olot», afegeix Mascort, i recorda que era «un gran aficionat a la música i especialment a l'òpera». «Lamento molt la seva mort».

Mayà té el privilegi de ser un dels tres únics artistes que han tingut exposició ocupant la totalitat de les dues sales i l'altell d'El Claustre a Girona. Els altres dos són Lluís Roura i Martínez Lozano, també referents de la galeria.

L'artista firmava les seves obres com «Clapera Mayà d'Olot», precisament el títol del llibre d'El Claustre. Josep Valls defineix al llibre Joan Clapera com «un personatge olotí fins a la medul·la, d'un olotinisme que no només no amaga sinó que en pot arribar a fer bandera».

«Lluitador solitari, antirutina, trencador de motlles, personatge únic, amb una gran fe i una no menor constància» que «ha navegat sol contra els elements, i contra el corrent general i tirant a banal (deixin-m'ho dir així) que impera o ha imperat en la capital de la Garrotxa i rodalies», escribia amb visió crítica Josep Valls.

Ràdio Olot es va fer ressò ahir de la mort de qui va assistir a l'Escola de Belles Arts d'Olot dels 12 als 17 anys d'edat, i el 1953 va tornar a l'escola d'art per aprendre dibuix, pintura, gravat i esmalt sota la direcció de Martí Casadevall i Pere Gussinyé.

Mayà pertanyia a la generació d'artistes nascuts al voltant de 1930, com Josep Pujol, Pere Plana i Puig o Àngel Codinach. Sempre serà considerat un dels artistes que va renovar creativament l'escola d'Olot.

Clapera Mayà va exposar per primera vegada a Olot l'any 1961, a la sala Armengol. «Amb 32 anys, presentava una obra amb clares influències dels impressionistes i dels pintors olotins maleïts», escriu Domènec Moli.

Segons Moli, els pallers són els símbols de la pagesia oblidada, desapareguda, i defineixen les anyades segons la seva gruixària. Joan Clapera va seguir la influència del pintor castellà Benjamín Palencia, que a la dècada del 1970 va abandonar per retornar a la pintura mediterrània.

Entre el 1975 i el 1993 només va fer una exposició: l'any 1983 a la desapareguda sala Vayreda d'Olot. El 1993 va fer una mostra no comercial a la Fontana d'Or, seu cultural de la Caixa de Girona. A partir d'aleshores es va convertir en un dels artistes de la galeria El Claustre. Segons Moli, Mayà «no es va rendir als cants de la sirena econòmica», ni el va preocupar «engrandir el seu currículum».