L'arquitecte figuerenc Enric Ruiz-Geli firma el projecte del futur CaixaForum València, que no serà un gran edifici dins de l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, sinó que es distribuirà en cinc espais més reduïts que respectaran absolutament la grandesa de l'edifici de Calatrava.

El president de la Generalitat Valenciana va ser l'encarregat de presentar dijous el nou projecte, juntament amb el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró; la directora general adjunta de la fundació, Elisa Durán; i l'esmentat arquitecte figuerenc.

El projecte manté el pressupost de 18 milions d'euros, als quals cal sumar 5 milions anuals per a activitats. S'ha fet una concessió per a 50 anys. Es preveu inaugurar a finals de 2020 i es calcula generar una desena de llocs de treball directes i un centenar d'indirectes.

Estructures diferents

Dijous es van donar detalls del projecte. Definitivament no serà un edifici dins d'un altre, sinó cinc espais-edificis diferents, amb estructures completament diferents, concebuts perquè l'Àgora, el gegantesc edifici de Santiago Calatrava, fins ara buit, segueixi essent el protagonista. L'espina de la balena que simula aquest colós de cent milions d'euros, seguirà dominant la imatge després de la construcció del CaixaForum.

Es tracta, segons Jaume Giró, de «dotar de cèl·lules vives» aquesta «arquitectura magnífica», i que l'Agora segueixi essent l'«emblema» del CaixaForum i que tot junt constitueixi «un espai obert a la ciutat».

Es calcula, segons Elisa Durán, que per aquestes instal·lacions passaran tots els anys sis grans exposicions de producció pròpia o produïdes amb les principals entitats culturals del món, com el Prat, el Louvre o el British Museum. I a això se sumaran activitats culturals, conferències, cinema, programes familiars i escolars, ja que l'educació volen que sigui protagonista.

En el seu conjunt, Jaume Giró va assegurar que el CaixaForum serà «premium», en paritat amb els de Madrid o Barcelona. I no es va atrevir a dir més, només que serà de «champion».

Va ser el president de la Generalitat valenciana qui es va permetre assegurar que «si algú es fa un volt pels CaixaForum i ve a València, entendrà quin és el millor de tots».

Per cert, Giró va assegurar que l'entitat no tenia previst fer cap projecte més a Espanya i, no obstant això, Puig els va convèncer.

6.500 metres quadrats

Els cinc espais en els quals bàsicament es dividirà el CaixaForum tindran activitats diferents i complementàries, generant un «diàleg» entre ells i també amb l'Àgora, de manera que el conjunt segueixi fent honor al terme grec que li dóna nom: un lloc per conversar i dialogar.

Al centre es construirà un gran recinte que albergarà dues sales d'exposicions i dues sales polivalents. Serà, probablement, el nucli principal del conjunt, ja que en el seu interior hi haurà les grans mostres i a l'exterior tindrà una graderia de fusta que ha de servir com a lloc de trobada. Un «núvol» que coronarà l'edifici albergarà les activitats destinades a les famílies.

El tercer és un auditori per a unes tres-centes persones i els altres dos són una llibreria amb oficines en la part superior i un restaurant amb coberta vegetal. Precisament, la sostenibilitat és un dels forts d'aquest projecte, ja que el seu autor és un destacat impulsor de l'arquitectura sostenible. En total, estem parlant de 6.500 metres quadrats útils.