Carles Riba, Joan Triadú, Josep Tarradellas, Lluís Nicolau d'Olwer o Carles Rahola són alguns dels cent divuit corresponsals, intel·lectuals de l'època amb qui l'historiador i escriptor Ferran Soldevila va mantenir correspondència al llarg de la seva vida.

Ara, aquestes cartes, escrites per Soldevila, la major part inèdites, han estat recollides en el llibre Cartes de Ferran Soldevila (1912-1970), una obra a cura dels historiadors Enric Pujol i Josep Clara, publicada per la Secció Històrico-Arqueològica de l´Institut d´Estudis Catalans.

El llibre reprodueix, cronològicament, un total de quatre-centes setanta cartes que Soldevila va escriure en diferents etapes de la seva vida, des de les escrites ja en la seva primera joventut fins a les redactades en els darrers anys d´existència.

«És com una mena de biografia "de viva veu", ja que és el mateix Soldevila que, en explicar les seves vivències, els seus sentiments, projectes i treballs als seus corresponsals, els narra també la seva trajectòria», expliquen els autors en la introducció de l´obra.

La lectura de les cartes permet reconstruir la trajectòria vital i professional de Ferran Soldevila i, alhora, analitzar el moment històric en què van ser escrites.

«Aquesta és una de les grans riqueses dels documents personals: la interconnexió entre història personal i història col·lectiva», ressalten els autors.

Aquest recull epistolar també permet seguir de manera detallada l´evolució de l'escriptura de Ferran Soldevila i veure com, progressivament, defineix un model de llengua propi i un estil literari personal.

Enric Pujol ha declarat que a través de les cartes s'escolta «la pròpia veu de l'autor» i que en aquestes entra en detall sobre temes de literatura, política o les condicions de la vida a l´exili, amb diversos intel·lectuals, sobretot amb Pous i Pagès. Són cartes inèdites, salvant alguna excepció».

Ferran Soldevila va ser un dels escriptors més rellevants del seu temps i en aquest llibre es considera la correspondència com una part no pas menor del conjunt de la seva producció escrita, que, a més de l´obra historiogràfica, inclou també la poesia, el teatre, el periodisme i la narrativa de ficció.

Soldevila va conservar poques còpies de les cartes que havia tramès i per això va ser necessari fer una recerca d´anys, en arxius de familiars, amics i col·legues, per obtenir les que es reprodueixen en aquesta obra.