El productor gironí de cinema Edmon Roch ha adquirit els drets d'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Javier Cercas sobre la Girona de la dècada de 1970, Las leyes de la frontera, publicada el 2012 per l'Editorial Mondadori en la versió original castellana, i en català el novembre del mateix any.

Roch, que tot just fa uns dies va pujar a l'escenari dels Premis Goya del cinema espanyol per recollir el guardó a la millor pel·lícula d'animació per la taquillera Tadeo Jones II, explica en una entrevista que Diari de Girona publicarà diumenge que aquest és un «projecte de futur per rodar a Girona», però «no serà immediat».

La intenció seria poder començar el rodatge l'any 2019, però ara mateix no es pot garantir una data. «No ho tinc tancat i no en puc parlar amb detall. És un projecte de futur. Tampoc puc dir el nom del director que tinc pensat perquè no ho hem acordat», ha declarat el productor d' El cuaderno de Sara, l'estrena més sonada del passat cap de setmana a les sales d'exhibició de l'Estat.

Roch compta amb el vistiplau de Javier Cercas, amb qui ha parlat sobre el projecte. «Ell ha escoltat la meva filosofia d'adaptació cinematogràfica i n'està encantat».

Cercas ha viscut ja l'adaptació cinematogràfica de més d'una de les seves obres literàries. Recordat és el rodatge l'any 2002 a Girona de Soldados de Salamina. D'altra banda, la novel·la El móvil s'ha estrenat aquesta tardor en versió cinematogràfica sota el títol El autor.

Las leyes de la frontera té com a protagonistes les figures de Gafitas, Tere i el Zarco, tres delinqüents adolescents que a l'estiu de 1978, en plena època de la Transició Espanyola, es dedicaven a robar a Girona i a les urbanitzacions de la Costa Brava.

Cercas, que de petit va arribar a Girona amb la seva família d'Extremadura, va poder conèixer d'adolescent l'existència dels barris més marginals a l'altre costat del riu Ter, als albergs provisionals del que avui és el barri de Fontajau.

Estimulat després d'haver visitat l'exposició Quinquis dels 80. Cinema, premsa i carrer, presentada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, es va posar a escriure sobre aquella Girona, que va ser víctima també de l'heroïna i la sida.

El personatge del Zarco està inspirat en Juan José Moreno Cuenca, àlies «El Vaquilla», un conegut delinqüent que es va fer famós als anys 1980.

Aquesta no deixa de ser una gran novel·la sobre Girona que, a diferència d'altres llibres mítics de la ciutat, centra l'atenció en els personatges més marginals dels barris més oblidats. La història té com a heroïna una desarrelada i desemparada dona de l'emigració de l'Espanya de la dictadura, la Tere. El destí la situa d'adolescent flirtejant amb els quinquis i d'adulta com a infermera en una ciutat on sempre serà una persona anònima.

Cercas es va preguntar si podria ell ser un d'aquells habitants dels albergs condemnats a la delinqüència. En aquesta pregunta es basa la novel·la que, tal com va remarcar l'escriptor, en cap cas va pretendre respondre.