L'arquitecte Quim Español, que es dedica a la professió a Girona formant equip amb Francesc Hereu, acaba de publicar un nou poemari, Elegies (Edicions de 1984), un títol que, com el mateix poeta indica, és «un cant de nostàlgia per les coses perdudes».

Nascut a Girona l'any 1945, Español compagina la pràctica de l'arquitectura amb la docència universitària de l'arquitectura a Barcelona i a Suïssa. Ha publicat llibres de teoria arquitectònica com Forma y consciencia i assajos sobre art com Entre tècnica i enigma. En l'àmbit de la poesia, va guanyar el premi Carles Riba de 1994 per Ultralleugers i el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona de 1998 per L'arbre de la innocència.

Ara retorna a les llibreries amb aquest «cant de nostàlgia fet des de posicions estoiques, pacífiques, tranquil·les i, per tant, assumides amb una certa indiferència», diu com qui ha pres distància dels avatars de la vida.

El primer poema d' Elegies, titulat Venim de lluny, arrenca amb dos versos contundents: «Hem trepitjat els cereals de juny / i hem arrencat els cirerers dels marges».

I és que l'escriptor planteja que la humanitat potser ha espatllat coses per comptes de fer una aportació positiva. Aquesta és una visió pessimista, admet Quim Español, però adverteix que la seva obra està feta amb «una certa distància» i avisa que «no podem oblidar que la poesia, com la novel·la, és ficció».

El nou poemari toca aquests temes transcendentals com l'esdevenir de la civilització, però també hi és present l'amor, l'envelliment o la llengua.

L'ofici d'escriure és present en diversos poemes que mostren la preocupació de l'autor per la «pobresa del llenguatge», que dificulta que sigui «una casa confortable», tot i que «potser és l'últim refugi que ens queda».

Si bé el to d'algunes de les elegies i el punt de vista que s'hi expressa pot encomanar pessimisme, Quim Español diu que no és «pessimista» i explica que «respecte al passat, hem progressat moltíssim», per exemple amb el grau d'alfabetització al que estan accedint milions d'infants a països superpoblats com la Xina i l'Índia. «Soc un defensor d'aquest progrés i més després de llegir un llibre que recomano, un best-seller molt pertorbador, com és Homo Deus. Una breu història del demà, de Yuval Noah Harari, autor de Sàpiens, una història breu de la humanitat.

El nou poemari d'Español té elegies de to pessimista com Paraules al costat d'altres que encomanen esperança com Creixement. Per a l'escriptor, les elegies parlen del «món interior», un món que potser és «una mica diferent del que percebem a l'exterior», comenta.

«No podem negar que en el món postmodern experimentem un cert desarrelament», indica, i creu que hi ha una frase que ho resumeix bé: «Mai més no ens sentirem a casa», de Zygmunt Bauman, el pensador de la societat líquida. Un desarrelament propi d'una generació que ha viscut uns canvis i que els més joves no tenen per què compartir perquè no han conegut la situació anterior.

Elegies es va presentar dimecres passat en un acte a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona, que es va omplir de públic, amb la participació de Blai Ciurana, que va interpretar temes clàssics al piano.

Español també s'ha dedicat a la música. Ha fet estudis de composició i ha freqüentat laboratoris experimentals de so.