El CaixaForum Girona acull a partir de demà una exposició de pintura flamenca i holandesa. Les 48 obres que s'hi podran veure es van fer a cavall dels segles XVI i XVII, en el que es considera pictòricament com el segle d'or dels Països Baixos.
La col·lecció que arriba a Girona prové del Museu d'Art i Història de Ginebra. La comissària de l'exposició, Mayte García Julliard, defensa que aquests obres són «un reflex de l'art actual» amb temes com «la democratització» i «la internacionalització».
Julliard creu que el segle XVII té «molts valors semblants» a la nostra època amb temes com «el desengany».
Pieter Brueghel el Jove, Cornelis Cornelisz, Philips Wouwerman o David Teniers són alguns dels pintors d'aquesta mostra que fins fa unes setmanes estava instal·lada al CaixaForum de Lleida.
L'exposició Pintura Flamenca i Holandesa dels Museus de Ginebra es divideix en cinc àmbits temàtics i és un tastet de tota la col·lecció de pintura flamenca i holandesa del museu suís.
Missatges ocults
Missatges ocults en quadres on, a vegades, res és el que sembla, es poden veure en aquesta mostra. Julliard sosté que l'engany és «l'invent súmmum» del segle XVII.
Julliard destaca que en aquesta exposició «un veu uns elements i, després, uns altres missatges amagats». «Ara estem travessant una època on el desengany gairebé ha de ser una manera de fer», remarca la comissària, que també és conservadora del Museu d'Art i Història de Ginebra.
L'art flamenc va tenir el seu «boom» amb la que García Julliard ha considerat com «la primera burgesia del continent». El comerç dels ports d'Anvers i Amsterdam van propulsar comerciants que gastaven part dels seus diners en art.
La demanda dels nous burgesos va servir perquè l'oferta de pintors i marxants d'art s'incrementés de manera considerable. Una etapa de canvis que es va traduir amb noves apostes com paisatges serens, escenes de la vida quotidiana, tavernes, natures mortes o complicats gerros de flors. Uns gerros, per exemple, impossibles de ser reals ja que tenien plantes que floreixen en diferents èpoques de l'any.
L'època també està marcada pel que Julliard ha volgut batejar com un incipient «Erasmus de pintors». «Artistes del nord anaven al sud i al revés». Això va fer que la pintura flamenca convertís Roma en un dels seus espais de creació i visita per aprendre noves tècniques. A la capital hi van fer pintures de paisatges amb colors clars i vius, una opció que van abandonar al tornar cap al nord europeu.
Aquests dos factors, la internacionalització i la democratització de l'art són els que la comissària ressalta com a «primícies de l'art modern o contemporani» dels segles XX i XXI. «Hi ha punts en comú molt forts amb la nostra època», insisteix la comissària de l'exposició.
