L´exalcalde de l´Escala i diputat al Parlament de Catalunya Rafael Bruguera s´ha submergit en la biografia d´un fill de la població que va tenir un tràgic final: Jaume Pellicer va morir als trenta anys d´edat asfixiat dintre d´un vagó de l´últim «tren de la mort», com s´anomenava els combois que feien el trajecte des de França fins els camps d´extermini dels nazis a Alemanya.

Era l´any 1944. Els aliats ja havien desembarcat a Normandia. Però la vida del jove republicà catalanista que havia nascut a l´Escala l´any 1914 estava ja sentenciada. Va morir per asfíxia, com tants altres que viatjaven sense condicions, comprimits dins vagons hermèticament tancats en un dia molt calorós. Jaume Pellicer va haver d´abandonar el país el gener de 1939 per evitar la repressió de les tropes franquistes, que ja envaïen Catalunya. La seva trajectòria a l´exili va ser breu i farcida d´avatars. Va patir els camps de refugiats, els camps de treball i va estar militaritzat, fins que la Gestapo el va detenir a França i el va empresonar a Reims perquè formava part de la resistència als nazis. Rafel Bruguera reconstrueix la seva etapa a l´exili a partir de les cartes que Pellicer enviava a la família. Es tracta d´un centenar de cartes, fins ara inèdites, una selecció de les quals es reprodueix al llibre.

Bruguera s´ha submergit en aquestes cartes per publicar el llibre Jaume Pellicer Lleonart «Quicus». El tràgic destí d´un republicà, que és el cinquè número de la col·lecció La Maleta de l´exili, de Pagès Editors, i que es presentarà el pròxim dia 24 a l´Alfolí de la Sal de l´Escala (19h) en un acte amb els professors Àngel Quintana i Salomó Marquès. Pellicer va morir al comboi 7909 en ple estiu, amb la Bíblia a les mans. Havia estat ateu, per a França va rebre l´ajuda dels protestants i es van convertir aquesta confessió. En la Bíblia s´hi veia reflectit com a perseguit.

Rafel Bruguera és membre del Centre de Documentació i Recerca Històrica de l´Escala.