Trenta-quatre anys treballant a La Vanguardia -vint dels quals fent entrevistes a la mítica Contra- donen per a molt. I més si se li sumen hores de col·laboracions radiofòniques i televisives. Per això, la conversa entre els periodistes Víctor Amela i Rosa Gil, ahir, en el marc de la Setmana dels Rahola, va estar plena d'anècdotes, però també de reflexions sobre el paper del periodisme i el seu futur. «Sense aquesta professió no existiria la societat tal com l'entenem. Seria un conjunt d'individus sense cap cohesió, és fins i tot més important que la política. Perquè jo ara ja estic bé sense govern... sempre que hi hagi diaris», va assegurar Amela.

El periodista va explicar amb detall com prepara -i realitza- les seves entrevistes a La Contra. Un treball gairebé cinematogràfic, que tracta amb cura des de la seva preparació -amb l'objectiu de fer preguntes directes, concises i que ningú hagi formulat abans- fins a la realització -on procura donar confiança a l'entrevistat i pren notes a mà- i, sobretot, l'escriptura, que és la part més creativa i personal: d'una hora i mitja d'entrevista, cal agafar aquelles idees que més l'han fet «vibrar» i construir un relat que segueixi un fil amb coherència i identitat.

Amela treballa mà a mà amb Lluís Amiguet i Ima Sanchís. Actualment, es reparteixen els dies en què han de publicar i cadascú s'encarrega de buscar els seus propis entrevistats, creant-se una competència sana entre ells, però no ha estat sempre així. Segons va recordar, al principi ho feien tots junts, i acaben discutint-se perquè tots volien entrevistar les mateixes persones, amb el desgast personal i de temps que això comportava. Per això, van decidir canviar el sistema. En el seu cas, té molt clar a qui vol entrevistar: a tots aquells personatges que li generin curiositat i preguntes immediates.

Des de l'any 1998, han canviat moltes coses a La Vanguardia. Hi han passat diversos directors, però cap d'ells s'ha atrevit a tocar La Contra. «És com un raconet que el lector entén, que n'ha captat i que se sent en família. Ha creat una família de lectors que han generat ja les seves pròpies rutines», va indicar Amela.

En una sala de la biblioteca Rahola plena a vessar, Amela fins i tot es va retrobar amb un dels seus entrevistats: Bernat Serdà, president del Col·legi de Veterinaris de Girona, que es va confessar haver estat una «víctima» del periodista amb una entrevista titulada «Un gos en un pis és una forma de maltractament animal» i que va aixecar una forta polseguera. Però per a Amela aquesta és, precisament, la gràcia d'una feina que, segons va subratllar, és fràgil i impervisible, ja que treballa amb un material intangible com és la realitat.