Avui dissabte es commemoren els 130 anys de l'estrena a Girona de l'òpera L'africaine de Giacomo Meyerbeer (1791-1864), un compositor oblidat durant gairebé tot el segle XX i que afortunadament, en els últims anys, almenys a la resta d'Europa, està ressorgint gràcies una autèntica Meyerbeer renaissance.

L'africaine de Meyerbeer va ser l'obra pòstuma del compositor, que morí quan l'òpera s'estava assajant a la sala Pelletier de París, el 2 de maig de 1864 als 72 anys. El musicòleg belga François-Joseph Fétis (1784-1871) va ser l'encarregat d'«arreglar» la partitura per donar una versió representable a l' Opéra, on va tenir finalment la seva estrena el 28 d'abril 1865 amb un èxit apoteòsic que es va estendre ràpidament per tot Europa i altres continents.

A Girona, les òperes de Meyerbeer es varen representar a finals del segle XIX i principis del XX diverses vegades al Teatre Municipal. Aquest teatre tenia en aquella època una gran tradició operística; només cal recordar que la seva inauguració, el dia de Sant Narcís del 1860, va ser amb La Traviata de Verdi. A Girona, teníem doncs un Liceu en miniatura.

L'africaine va arribar a la nostra ciutat el 3 de març del 1888. L'òpera s'havia representat amb anterioritat a Madrid (14 d'octubre de 1865) i Barcelona (3 de maig de 1866). Aquesta fal·lera per l'última obra del compositor difunt va ser tan gran que el 1893 s'estrenà al Teatro Apolo de Madrid una simpàtica sàtira on es criticava el domini ( post mortem) dels escenaris per part de Meyerbeer, la famosa El dúo de la Africana, sarsuela en un acte de Manuel Farnández Caballero.

Les cròniques dels rotatius gironins ens parlen d'un espectacle magnífic en cinc actes que es va representar durant tres funcions aquell 1888; hi tornaria el 1893 i el 1910. També es destaca la qualitat artística de l'esdeveniment: la companyia d'òpera « que actúa en nuestro coliseo, no debe su importancia ó lo especialmente bien ensayado de tal ó cual obra, sino á su comprensión y facultades que juntos y aisladamente reúnen». ( La Nueva Lucha, 23/2/1888). Varen ser doncs unes funcions de gran orgull per a la nostra ciutat.