L'escriptor, traductor i periodista Quim Monzó s'ha convertit en el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural per «modernitzar i revitalitzar» el català, per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual i contribució notable a la vida cultural dels territoris de parla catalana.

Ho va explicar en nom del jurat Martí Domínguez, després que el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, anunciés el premiat en un escenari presidit per un llaç groc i digués que és un «dia de molta alegria», però també de tristesa perquè el president de l'entitat, Jordi Cuixart, es troba empresonat des de fa 142 dies.

Per primera vegada el president d'Òmnium no truca al premiat per comunicar-li la notícia, davant la qual cosa Monzó va deplorar: «Això passa perquè Cuixart està a la presó. És tan escandalós el que fa la injustícia espanyola, i l'absoluta complaença amb què mitjans suposadament crítics haurien de respondre, que no hi ha més coses a explicar».

Va confessar que no ha estat capaç de respondre la carta que li va enviar Cuixart més enllà dels formalismes típics: «Per primera vegada no sé que dir, no sé com es contesta. La formal és òbvia. No tiro endavant».

Té una malaltia mortal?

Després d'agrair el premi, va bromenjar amb el fet que desconeix si els seus impulsors han demanat informes mèdics sobre la seva persona i sospiten d'alguna malaltia mortal que els hagi urgit a reconèixer-lo, convertint-lo en el segon premiat més jove de la història del guardó, per darrere de Jaume Cabré.

Dotat amb 20.000 euros, el premi es lliurarà en un acte honorífic el 4 de juny al Palau de la Música Catalana, que servirà per divulgar el seu treball en favor de la llengua catalana, que va lamentar que es troba en una «situació greu», no tant per usos dialèctics i castellanismes sinó pel mal ús de les estructures.

«Anem cap a una irlandització del català», va deplorar el guanyador, que va observar que, malgrat que Irlanda és un estat, l'estat en què viu l'irlandès és penós, igual que passa amb l'occità, malgrat no tenir estat.

Segons Monzó, «des del 2010 amb la faramalla d'il·lusió independentista, la llengua ha quedat arraconada», i els problemes que travessa l'idioma no són prioritat, perquè tothom parla del sobiranisme, va dir.

El catanyol ho impregna tot

Al seu parer, el «catanyol» ho impregna tot, i va revelar que si desconegués el castellà, no entendria molts textos escrits en català.

Per altra part, sobre Monzó, Domínguez també va remarcar la seva faceta de «captador de l'ànima del seu temps i creador nat de llenguatge, estil directe, sarcàstic i enginyós».

Es va referir a Monzó com un «corredor de fons de distàncies curtes, velocista de la prosa» i d'usar un estil directe i punxant, que va comparar a referents anteriors com Pere Calders i el seu estimat Francesc Trabal.

Monzó va evocar un dia qualsevol d'escriptura en què s'aixeca abans de les 7 amb una mandra enorme, i es trasllada a un estudi proper a casa seva en què llegeix la premsa, també la internacional, fins a les 11 hores, pren notes, recull vivències al Metro i comença a teclejar articles periodístics.

Les tardes les destina a la lectura de ficció per plaer, amb llibres comprats a través de la plataforma comercial Amazon d'autors com César Aira, que l'ha captivat, va explicar Monzó, que va lamentar que Joan Brossa morís sense rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

El jurat del premi d'aquest any l'han integrat Margarida Aritzeta, Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Isidor Marí, Joan Mas i Anna Sallés.