13 de març de 2018
13.03.2018

Girona recupera el rellotge de butxaca de l'escriptor afusellat Carles Rahola

Pompeu Rahola, el net, dona a l'Arxiu Municipal el llegat del seu pare, Ferran Rahola, que inclou correspondència amb Josep Irla, Laureà Dalmau i Pau Casals

14.03.2018 | 07:05
Pompeu Rahola mostra el rellotge.

El rellotge de butxaca que pertanyia Carles Rahola l'any 1939, quan va ser afusellat al cementiri de Girona, un Longines suís, s'integrarà al llegat de l'escriptor que conserva l'Arxiu Municipal de Girona, després que ahir se'n fes donació.

Pompeu Rahola, net de Carles Rahola i de Pompeu Fabra, ha fet donació l'Ajuntament de Girona del fons documental del seu pare, Ferran Rahola, que inclou aquest rellotge i també inclou rellevant documentació com ara correspondència amb Josep Irla, que va ser president de la Generalitat a l'exili; amb Pere Casellas, mestre mort a la guerra, o un dietari de classe del curs 1935-36. Ferran Rahola va ser mestre al barri de Santa Eugènia i va elaborar aquest dietari amb les lliçons que impartia, testimoni del model pedagògic de l'època.

El llegat, a més, inclou 269 dibuixos que Ferran Rahola va fer a personalitats com Laureà Dalmau, Pau Casals o a Pompeu Fabra, el seu sogre, i també retrats de persones anònimes que va conèixer als camps de concentració. Hi ha detalls com el menú gastronòmic dels Jocs Florals de Perpinya del 1950, en els quals la mare de Pompeu Rahola va ser la reina.

Segons l'alcaldessa, Marta Madrenas, Girona podrà a partir d'ara "aprofundir molt més en la memòria històrica i en la pervivència dels valors republicans que van inspirar aquella generació i que inspiren ara de nou la política catalana".

Ferran Rahola va nèixer a Girona l'any 1914 i va morir a la localitat francesa de Reims el 1994, després de viure des del 1939 a l'exili. Ferran Rahola va conèixer els camps de concentració d'Argelers i de Bram, prop de Carcassona, al mateix moment que el seu pare, Carles Rahola, autor de llibres com "La ciutat de Girona", va ser afusellat el 15 de març del 1939.

Al Casal Català de Montpeller va conèixer Pompeu Fabra, el refundador de la gramàtica catalana, del qual aquest any es commemora el 150è aniversari del naixement, i es va casar amb la seva filla petita. Va haver de renunciar a la seva carrera de mestre. A Perpinyà va treballar en una fàbrica de sabó i, posteriorment, va treballar a Reims en una empresa de taps de suro de Sant Feliu de Guíxols que tenia seu allà, per proveir la indústria xampanyera.

Fins a finals de la dècada de 1950 no va poder tornar a Catalunya i, a partir d'aquell moment, venia per vacances "per mantenir la llengua, la cultura i l'amor a Catalunya", explica el seu fill Pompeu.

Pompeu Rahola és ara un jubilat francès de 63 anys d'edat que fa un any va retornar a Girona, després d'una carrera com a entomòleg que li ha donat un nom de prestigi en la investigació dels insectes. Actualment ajuda a fer inventaris de zoologia. Va nèixer a Perpinyà, però als dos mesos d'edat la família es va traslladar a Reims.

"Jo he tornat a viure a Girona en homenatge als meus pares, que no van poder tornar més, però estic molt decebut amb l'actual situació de regressió de la democràcia a Espanya", va declarar.

Segons l'arxiver Joan Boadas, aquest fons "ajudarà a conèixer més bé la història de Girona i la d'una època marcada per l'exili i la repressió". L'Arxiu de Girona conserva els fons d'altres personalitats republicanes com Miquel Santaló, Miquel de Palol o Laureà Dalmau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema