El rellotge de butxaca que va acompanyar Carles Rahola fins l'any 1939, quan va ser afusellat al cementiri de Girona, un Longines suís, s'integrarà al llegat de l'escriptor que conserva l'Arxiu Municipal de Girona, després que ahir se'n fes donació.

Pompeu Rahola, net de Carles Rahola i de Pompeu Fabra, ha fet donació a l'Ajuntament de Girona del fons documental del seu pare, Ferran Rahola, que inclou aquest rellotge i també inclou rellevant documentació com ara correspondència amb Josep Irla, que va ser president de la Generalitat a l'exili; amb Pere Caselles, mestre mort a la guerra, o un dietari de classe del curs 1935-36. Ferran Rahola va ser mestre al barri de Santa Eugènia i va elaborar aquest dietari amb les lliçons que impartia, testimoni del model pedagògic de l'època.

El llegat, a més, inclou 269 dibuixos que Ferran Rahola va fer a personalitats com Laureà Dalmau, Pau Casals o a Pompeu Fabra, el seu sogre, i també retrats de persones anònimes que va conèixer als camps de concentració. Hi ha 62 fotografies i detalls com el menú gastronòmic dels Jocs Florals de Perpinyà del 1950, en els quals la mare de Pompeu Rahola va ser la reina.

Segons l'alcaldessa, Marta Madrenas, Girona podrà a partir d'ara «aprofundir molt més en la memòria històrica i en la pervivència dels valors republicans que van inspirar aquella generació i que inspiren ara de nou la política catalana».

Ferran Rahola i Auguet va néixer a Girona l'any 1914 i va morir a la localitat francesa de Reims el 1994, després de viure des del 1939 a l'exili.

Era fill de Carles Rahola i Llorens i de Rosa Auguet i Farró. L'any 1932 va iniciar els estudis de magisteri a l'Escola Normal de Girona i el 1935 va començar el seu primer període de pràctiques a l'Escola de Campdevànol. El juliol de 1936 va ser nomenat mestre titular de l'Escola de Santa Eugènia de Ter, on va treballar fins que va ser mobilitzat l'any 1937.

Va conèixer els camps de concentració d'Argelers i de Bram, prop de Carcassona, al mateix moment que el seu pare, Carles Rahola, autor de llibres com La ciutat de Girona o Breviari de ciutadania, era afusellat el 15 de març del 1939.

Al Casal Català de Montpeller, va conèixer Pompeu Fabra, el refundador de la gramàtica catalana, del qual aquest any es commemora el 150è aniversari del naixement, i es va casar amb la seva filla petita, Dolors Fabra.

Va haver de renunciar a la seva carrera de mestre i, a Perpinyà, va treballar en una fàbrica de sabó per, posteriorment, incorporar-se a Reims en una empresa de taps de suro de Sant Feliu de Guíxols que tenia seu allà, per proveir la indústria xampanyera.

Fins a finals de la dècada de 1950 no va poder tornar a Catalunya i, a partir d'aquell moment, venia per vacances «per mantenir la llengua, la cultura i l'amor a Catalunya», explica el fill.

Pompeu Rahola és ara un jubilat francès de 63 anys que fa un any es va establir a Girona, després d'una carrera com a entomòleg que li ha donat un nom de prestigi en la investigació dels insectes. Actualment ajuda a fer inventaris de zoologia. Va nèixer a Perpinyà, però als dos mesos d'edat la família es va traslladar a Reims.

«Jo he tornat a viure a Girona en homenatge als meus pares, que no van poder tornar més, però estic molt decebut amb l'actual situació de regressió de la democràcia a Espanya», va voler aclarir ahir en la roda de premsa de presentació de la donació.

Segons l'arxiver Joan Boadas, aquest fons «ajudarà a conèixer més bé la història de Girona i la d'una època marcada per l'exili i la repressió».

L'Arxiu de Girona conserva els fons d'altres personalitats republicanes com Miquel Santaló, Miquel de Palol o Laureà Dalmau.