20 de març de 2018
20.03.2018

Montserrat Jiménez sosté en un llibre que la bruixeria va ser «un feminicidi històric»

La professora gironina examina un fenomen social que va tenir un gran impacte en la vida quotidiana al volum «Les bruixes. Del feminicidi a l'icona social» · També publica «Les dones i les professionals sanitàries al llarg de la història»

21.03.2018 | 07:44
Montserrat Jiménez presenta els seus dos llibres al Diari de Girona.

Montserrat Jiménez, professora d'història i gènere al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, acaba de publicar el llibre Les bruixes. Del feminicidi a la icona social, una anàlisi des d'una perspectiva antropològica d'un fenomen social que va tenir un gran impacte en la vida quotidiana d'Europa i que no va començar a ser superat fins al temps de la Il·lustració.

Montserrat Jiménez, filla de l'Escala i ara resident a Sarrià de Ter, entra en detalls i recull casos com el de Magdalena Duer, una nena catalana que tot just tenia 13 anys quan va ser acusada de bruixeria i ajusticiada al segle XVII. O el cas de les bruixes de Salem, de Nova Anglaterra, on un dels testimonis al qual va donar credibilitat el tribunal era una nena de 4 anys que va declarar contra la mateixa mare.

Un altre procés que va tenir un gran impacte social és el de les bruixes de Zugarramendi, una execució en massa a la Navarra del segle XVII, ordenat per un tribunal de Logronyo.

Jiménez adverteix que en molts casos el poble podia «ser més irracional que els inquisidors». Així, es van donar casos de bruixes absoltes pel tribunal que després van ser perseguides per caçadors de bruixes contractats pel poble.

A Anglaterra, el més famós caçador de bruixes va ser Matthew Hopkins, que amb el seu ajudant Lawrence Sterne portaven una vida nòmada i anaven pels pobles treballant a preu fet, de manera que sempre trobaven alguna bruixa. Aquesta mena de caça recompenses medievals despullaven les noietes buscant al seu cos marques del diable com ara una piga o una cicatriu.

L'autora analitza què temien els nostres avantpassats i com van gestionar la seva por en una societat molt religiosa i molt jerarquitzada que es conjurava contra persones a les quals se'ls atribuïen poders com la capacitat de volar amb un pal d'escombra, convocar tempestes, arruïnar collites o convertir un home en un gripau.

Només així s'explica que entre els anys 1614 i 1622, a Catalunya hi hagués centenars de persones, la majoria dones, executades per bruixes.

«Per mi la bruixeria és un feminicidi històric» produït a l'Antic règim, sosté Jiménez, i explica que fins a l'obertura racional de la Il·lustració no hi va haver un canvi de mentalitat que permetés explicar que les bruixes no existeixen.

Es pensava que hi havia gent posseïda pel diable que, a partir del segle XIX comencen a ser diagnosticats com a persones amb patologies psiquiàtriques.

Avui no només és una obvietat que les bruixes no existeixen, sinó que el moviment feminista fins i tot les reivindica, i les nenes ja no els tenen por i es diverteixen la nit de Halloween disfressant-se de bruixa.

Les professionals sanitàries

Interessada en història de la dona, Jiménez firma un segon llibre, Les dones i les professions sanitàries al llarg de la història, com el primer publicat pel Servei de Publicacions UAB. Aquest és un llibre que explica l'accés de les dones a l'art de curar, des de l'antiguitat fins a l'època contemporània. L'autora analitza des dels coneixements empírics transmesos per via oral fins a les especialitzacions reglades per l'Estat dins l'àmbit de la medicina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona