El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera va inaugurar dissabte l'exposició Évadés. 29 décembre 1943. Fotografies de Jacques Léonard, que mostra reproduccions fotogràfiques del treball documental que Jacques Léonard va realitzar al desembre de 1943 per narrar el pas per Espanya de milers de joves francesos que tractaven de fugir del feixisme per incorporar-se a files al nord d'Àfrica.

Es tracta d'un dels poquíssims testimonis gràfics que hi ha d'aquest moment històric, informa el museu, i afegeix que el que es presenta és un conjunt de fotografies d'un comboi de refugiats, majoritàriament francesos, que van arribar de diferents punts de la geografia espanyola, primer a Madrid i finalment a Màlaga, on van embarcar cap a l'Àfrica, que per a ells era sinònim de llibertat, el 29 de desembre de 1943.

Cal tenir en compte que França havia quedat ocupada pels Nazis i Espanya havia caigut a les mans dels franquistes. Mentrestant, a l'Àfrica s'enfrontaven els exèrcits dels aliats contra les tropes de Hitler en la Segona Guerra Mundial.

Jacques Léonard (París, 1909 - l'Escala, 1994), fill d'un tractant de cavalls d'origen gitano i de la propietària d'una casa de costura de París, va arribar tard al món de la fotografia però amb un important bagatge professional relacionat amb la imatge. Aviat es va iniciar en el món del cinema i va treballar en tasques de muntatge i producció, a més de col·laborar amb diversos directors.

Va viatjar per tot el món fins que, el 1940, va arribar a Espanya a la recerca de localitzacions per rodar una pel·lícula sobre Cristòfor Colom, que no va fer-se a causa de la situació bèl·lica a Europa.

Va conèixer el director general de cinematografia, que li va oferir l'oportunitat de treballar en diversos encàrrecs i es va establir a Madrid.

L'any 1949 es va traslladar a Barcelona amb l'empresari teatral Arthur Kaps i es va convertir en la seva mà dreta. Poc després va conèixer l'humorista Robert Lamouret, al quan va acompanyar en qualitat de secretari en una gira mundial.

Amb ell va viatjar a Anglaterra, Austràlia, Grècia i Itàlia. En finalitzar la gira, el 1952, es va establir a Barcelona, on es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana que treballava com a model d'artistes. Es va casar amb Rosario i va iniciar la seva activitat com a fotògraf per compte propi.

El seu llegat es compon de 18.000 negatius dipositats pels seus fills a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Tracten diverses temàtiques i cal destacar els gairebé 3.000 dedicats a documentar la cultura gitana.

Per posar algun exemple, Jacques Léonard va deixar constància amb les seves fotografies de l'estada a la plaça de braus de Màlaga d'un nombrós grup de joves que esperaven l'ordre per abandonar Espanya.

Les fotografies de Léonard mostren els nois lluint una targeta d'identificació en què consten el seu nom i els cognoms, i representen una font de primer ordre per il·lustrar la partida de refugiats des de ports espanyols. Probablement es tracta de l'únic material gràfic conegut fins ara d'aquest episodi històric que va permetre, des dels ports espanyols, l'enrolament de milers de joves a l'exèrcit aliat.