30 de març de 2018
30.03.2018

Cotarelo: «La idea espanyola d'aniquilar l'independentisme no es produirà»

El professor i pensador espanyol, que s'instal·la a viure a Girona, afirma: "No veig més solució que Espanya deposi la seva ferotge i intransigent actitud de sempre i s'avingui a negociar un acord"

02.04.2018 | 06:55
Cotarelo: «La idea espanyola d'aniquilar l'independentisme no es produirà»

Emparellat i amb dos nens en edat escolar, Ramon Cotarelo ha fet els darrers dies diverses estades a Girona per tramitar l'escolarització dels seus fills i també gestionar l'empadronament i llogar un pis. L'intel·lectual, autor del bloc Palinuro, presentarà el mes de maig el seu darrer llibre, "España quedó atrás", en un acte amb Artur Mas. A l´entrevista es declara independentista català convençut i sosté que Espanya aquesta vegada no se´n sortirà de sotmetre Catalunya. D´altra banda, els polítics poden estar tranquils: no té cap intenció d´aspirar al govern municipal.

Jo porto al cor Girona.

Em sembla molt encertat que la gent que coneix Girona la porti al cor.

Quan va decidir venir a viure a la ciutat de l'Onyar?

Va arribar un moment que vaig concloure que havia de venir a viure a Catalunya. Barcelona és sempre una opció molt atractiva, però al final vam dir que seria Girona.

Ja freqüentava la ciutat?

A la dècada de 1980, jo era vicerector de centre de la UNED i el centre de Girona estava sota la meva jurisdicció. No només vaig haver d'anar a Girona un parell de vegades, sinó també tractar amb les autoritats. Guardo un immillorable record de qui era aleshores alcalde, Joaquim Nadal.

Que l´enamora de Girona?

Diverses coses. És una ciutat que té un aire com francès. És clar que també pots dir que les ciutats del sud de França i la Catalunya del Nord tenen un aire català. El fet és que aquesta ciutat de mida mitjana, tranquil·la, oberta, mediterrània, amb molta claror i molta llum, amb els carrers amples i la vida a les terrasses... Això impacta des del primer moment.

Però també a Girona hi ha problemes socials. Abunden als balcons del Barri Vell pancartes amb el lema "Més barri i menys pisos turístics".

És clar. I jo ara em trobo precisament buscant pis a Girona. Conec i visc el problema també a Barcelona i a Madrid. Té molt difícil solució. És un problema derivat del funcionament del mercat. Estem parlant de pisos de propietaris en un mercat lliure als quals cal convèncer amb mesures d'interès públic que renunciïn a la maximització dels seus beneficis a curt termini -que és el que ofereix la gentrificació-, a canvi d'una concepció més col·lectivista del bé comú. Això no tothom ho entén igual. El dret a l´habitatge ha d'estar garantit. El que s'haurà de fer és resoldre això amb mesures administratives, mesures municipals, fins i tot amb la intervenció d'altres administracions, però no és fàcil perquè són intervencions en el mercat. Entres en el terreny de la lliure disposició de la propietat privada, que és un principi sacrosant de les nostres societats. El problema s'ha accelerat amb les noves tecnologies i la possibilitat de tancar tractes immediats. És el cas també del sector dels taxis.

Vostè va tancar la llista d'ERC a les eleccions del 21-D. El veurem a la llista per Girona del partit de Junqueras a les municipals?

No. Vaig anar simbòlicament a la llista d'ERC, però a les anteriors havia anat a la llista de la CUP. I si haguessin arribat abans els de Junts per Catalunya, hauria anat amb ells. Jo no tinc una filiació de partit. Vaig a la llista de la formació independentista que m'ho demani. L'única condició és que sigui independentista. El meu horitzó no passa de prestar suport moral. És més, espero que a les pròximes eleccions, que per bé o per mal es produiran dintre de dos o tres mesos, hi hagi una llista única de país.

Té ja data de presentació a Girona d'"España quedó atrás", el seu darrer llibre?

Li donaré una primícia. He estat parlant amb Artur Mas i estem d'acord a fer una presentació a Girona el mes de maig. Si no entrem els dos a la presó (riu). A Barcelona hi havia més de 500 persones.

Si "España quedó atrás", quina solució té el conflicte amb Catalunya?

La solució la tenen els catalans. Unitat i perseverança per tirar endavant amb le projecte que tenim. Parlo en primera persona del plural perquè l'assumeixo. El projecte és molt raonable, molt sensat, tenim dret a seguir. No veig més solució que Espanya deposi la seva ferotge i intransigent actitud de sempre i s'avingui a negociar un acord civilitzat entre les parts. Tot el que no sigui això, no em sembla la solució. Per descomptat, la idea espanyola d'imposar-se i aniquilar el moviment no es produirà. Per primera vegada a la història, aquests no se'n sortiran. Ara bé, ho hem d'aconseguir amb el menor cost possible, perquè ja és molt alt entre la repressió, la brutalitat, els empresonaments, els embargaments. Només volem organitzar-nos la vida en pau sense haver de suportar intromissions. La solució és seguir endavant. Una nació pot articular-se com estat, hi té dret, perquè si no deixarà de ser nació.

Els intel·lectuals i l'esquerra espanyola han desaparegut?

S'han absentat. En aquest conflicte estan al servei d'una de les parts però sense voler confessar-ho. L'esquerra espanyola no vol confessar-se que no és republicana sinó monàrquica, que és un partit dinàstic, al servei de la monarquia. Ho fan però no ho volen dir i els fot molt que l'independentisme català, tot ell i no només el d'esquerres, sigui republicà. La funció dels intel·lectuals és elaborar idees i donar marcs conceptuals perquè la gent pugui moure's. Doncs ara callen tots, quan és el moment que haurien de respondre més. Si l'independentisme aconsegueix els seus objectius, i estic segur que els aconseguirà, els espanyols s'han quedat sense país. Potser que es posin a elaborar, no? A fer propostes.

Però no ho fan?

Quan els intel·lectuals de la generació del 98 i del 27 s'acosten a Catalunya, a la dècada de 1920, que jo crec que és per primera vegada a la història, veuen el que hi ha i es produeix una mica de solidaritat pel maltracte que havien patit els catalans durant la dictadura de Primo de Rivera. Però se'n tornen a oblidar amb la teoria de José Ortega y Gasset de practicar la "conllevancia" perquè això no té solució. Vaja proposta creadora, no? "Conllevar-se" vol dir aguantar a un altre que no pots eliminar. Com a conquesta filosòfica fa venir ganes de plorar. I ara ni això, ni "conllevarse". Ara, els intel·lectuals espanyols de Catalunya no en saben res i no en volen saber res.

Per què?

Perquè han encarregat als poders del 155, que són el PP, C's, PSOE i una part de Podemos, la bruta tasca d'esclafar els catalans, i ells es volen mantenir en silenci, no sigui que perdin el rosegó.

Esperava més d'Europa en defensa de la democràcia i el diàleg?

No, que va. A més, surto en defensa d'Europa sempre. No comparteixo l'afirmació que els europeus ens estan deixant abandonats. Som injustos. Europa és una realitat. Imagina que no existís Europa i que l'Estat espanyol no tingués les relacions que hi té. L'exèrcit ja estaria a Catalunya. Els estats d'Europa tenen el seu llenguatge oficial, però la simpatia per la causa catalana és evident. I la internacionalització de la causa catalana ha esta cridanera. I el desprestigi d'Espanya com a país dictatorial i contrari als drets humans és paorós. I això s'està fent a Europa. No em sembla just dir que Europa no està fent res. La seva sola presència és una garantia.

S'atreveix vostè a pronosticar el futur de Puigdemont començant per la possible extradició?

No. Jo vaig viure a Alemanya quasi tres anys. Sense vaticinar res, m'atreveixo a esperar que Puigdemont serà posat en llibertat. D'una banda, la constitució alemanya reconeix el dret de resistència. I de l'altra, els articles que s'invoquen d'alta traïció es van redactar en l'època que Alemanya estava dividida en dos. L'alta traïció es produïa contínuament. Hi havia gent que saltava d´un costat a l´altre del mur. Però ara no. El país s'ha reunificat. I el delicte està tipificat amb una condició inexcusable que és l'existència de violència. I no es pot demostrar, perquè no n'hi ha hagut. I l'única que hi ha hagut és la que ells han practicat. Això s'acosta molt a la prevaricació. A més, tothom ha vist a Europa que això és un procés polític.

Vostè va conèixer la presó política els anys 1967 i 1969, té algun consell per a Junqueras, Forn, Trull, Turull, Sánchez, Cuixart, Romeva, Forcadell i Bassa?

Sí. Tinc un consell des de l'experiència i des de l'amistat: aguantar. No es cedeix, s´aguanta.

Vostè que anava a les llistes d'ERC, per què ERC bloqueja la investidura del President de la llista més votada del bloc guanyador?

No m'ho puc explicar. No m'ho acabo de creure.

Palinuro, qui el sacrificarà?

No, no, això és matèria d'interpretació. Aquesta interpretació que Palinuro va ser sacrificat la respecto però no la comparteixo. Palinuro és un experimentadíssim pilot grec, i a l´antiga Grècia això significa també governant, que té l'encàrrec de portar la nau d'Enees des de la Troia derrotada fins Itàlia, on fundarà un imperi que venjarà els troians. Quan arriba al lloc de desembarcament es precipita per la borda i mor ofegat. El dubte és: cau o es tira? Però ningú no el sacrifica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona