Enric Montefusco va guiar un passeig comentat per les experiències de vida que hi ha darrere el seu primer disc en solitari, «Meridiana», que, tot i incloure's al Festival Strenes, es va editar el 2016. La de dissabte, a l'auditori del Centre Cultural La Mercè, va ser una altra mena de presentació, la d'un músic que busca la complicitat dels aficionats, "una relació horitzontal" -tal com va anar remarcant- en la que intèrprets i públic es veuen les cares i, literament, es barregen al pati de butaques amb un bonus track acústic per tancar el concert.
Montefusco va venir a Girona sense banda, acompanyat només del multiinstrumentista Pere Jou (teclats, acordió, guitarra i trompeta) i d'unes ganes evidents de comunicar, d'explicar-se, de compartir la "crisi" que el va portar a escriure "la cançó que més he amortitzat" (¿Por qué me llamas a estas horas?, de la banda que va liderar gairebé dues dècades, Standstill), de recordar el passat (Adelante Bonaparte va ser l'altra peça que va recuperar del grup amb què va créixer) i de defensar el que ara representa «Meridiana», disc del que va interpretar set temes, des del que li dona nom i remet a la seva infantesa fins a Obra maestra.
