La ciutat de Figueres es desperta amb l´escena macabra d´un crim que recrea el quatre El Crist de Sant Joan de la Creu, de Salvador Dalí. És l´escena més impactant de Diví, la segona novel·la d´Oriol Canals, que també té la ciutat de Girona com a escenari.
El crim coincideix amb el dia que s´inaugura una exposició retrospectiva dedicada a l´artista figuerenc, mentre els mitjans de comunicació posen el focus en la víctima crucificada davant el Teatre-Museu Dalí.
El protagonista d´aquesta història és Alberto Olazábal, sergent dels Mossos d´Esquadra, que haurà d´enfrontar-se al seu passat per resoldre el calendari que s´ha marcat l´assassí. D´aquesta manera arrenca aquest entramat de caràcter surrealista on s´encreuen interessos polítics, mediàtics i artístics per intentar respondre la pregunta «es poden justificar les accions d´un assassí?».
L´origen de «Diví»
Oriol Canals, autor d´aquesta novel·la negra, reconeix que l´origen de la seva segona publicació «ve des que era un adolescent. Sempre he estat un seguidor de Salvador Dalí, no només com a pintor, sinó com a personatge i en l´àmbit de la literatura o en el cinema», ha explicat l´autor.
Canals, que també és un apassionat de la novel·la negra, reconeix que Diví «sorgeix de manera natural, ja que ha estat fàcil poder casar dos temes que m´agraden, com són Dalí i la novel·la negra.
A les obres de l´artista ja hi ha cossos mutilats, així que es podia integrar perfectament en l´escenari d´un crim fictici.
Un vincle amb Dalí
El lector de la novel·la descobrirà que el passat de l´assassí està molt vinculat a la figura de Salvador Dalí, ja que, tal i com diu el propi autor, «adapta el seu alter ego amb el pintor figuerenc, ja que en comptes de considerar-se un assassí en sèrie, es considera un artista i, sense cap mena de dubte, a la seva manera ho és».
És per aquest motiu, doncs, que el criminal utilitza el nom de Diví, el pseudònim que utilitzava Dalí.
És més, «l´assassí, al sentir-se un artista, no té cap mena de vergonya en mostrar les seves obres a tothom, exposa l´art i el crim».
Amb aquest llibre, Canals vol que el lector s´acabi sorprenent, a mesura que van avançant amb la lectura, de com d´aterrador pot acabar essent l´ésser humà, posant sobre la taula la pregunta: «Es podem justificar les atrocitats d´un mostre?».
Tal com reconeix el mateix autor, el debat comença «amb que art i crim, en certa mesura, no van del tot separats, ja que a la meva novel·la es descriuen els motius i vincles que l´assassí té amb Salvador Dalí i que el porten a fer el que fa, justificant les seves accions davant el terror dels habitants de Figueres».
