12 de abril de 2018
12.04.2018

Dediquen un llibre als Banys Àrabs, edifici que Nadal vol que la Diputació compri

Xavier Barral i Altet firma la monografia sobre un «monument únic» ja que cap altra ciutat europea conserva un edifici de banys de l'edat mitjana en l'estat d'autenticitat del de Girona · Documenten també l'ús dels banys per a la prostitució

13.04.2018 | 07:08
Un edifici d´arquitectura molt singular i únic a Europa, escenari de Temps de Flors.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) acaba de publicar el llibre Els Banys 'Àrabs' de Girona. Estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals, que firma l'historiador de l'art Xavier Barral i Altet, sobre un dels edificis més singulars de l'arquitectura medieval catalana i que, segons defensa l'exalcalde Joaquim Nadal, actual director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, la Diputació de Girona hauria de comprar i caldria obrir a la visita pública.

Els Banys Àrabs són un dels monuments més visitats de la Girona antiga i estan en règim de lloguer. Nadal demana que es compri conjuntament amb tot l'edifici de l'antic convent dels Caputxins i que les parts tancades de la finca també s'obrin al públic.

Nadal va explicar al seu article de divendres passat al Diari de Girona la «necessitat d'enfocar amb urgència dues qüestions: d'una banda, la materialització del dret de tempteig i retracte per part de la Diputació per tal de fer efectiva la propietat pública dels Banys en el seu estat actual; de l'altra, la necessitat de plantejar una operació pública amb la totalitat de l'antic convent de les Caputxines amb la finalitat de completar el procés històric a la inversa, incorporar el convent al circuit dels Banys, fer possible la continuïtat de les exploracions arqueològiques i garantir un ús públic, cultural i cívic, d'aquesta immensa edificació buida de vida i ancorada en el passat des de fa segles».

Autenticitat única

Xavier Barral, doctor en Història de l'Art i Arqueologia per la Universitat de la Sorbona de París, que també subscriu la necessitat que l'edifici tingui un ús públic, firma el llibre sobre aquest «monument únic» ja que «cap altra ciutat europea no conserva un edifici de bany de l'edat mitjana en l'estat d'autenticitat del de Girona».

Aquesta és una publicació de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, la qual va intervenir en la restauració de principis del segle XX a l'edifici, a través de Josep Puig i Cadafalch. Barral també és membre de l'IEC.

Els Banys 'Àrabs' de Girona és la primera monografia raonada que es dedica a aquest edifici per explicar la seva a història medieval, la restauració moderna, l'arquitectura i l'escultura. El llibre situa l'edifici en el marc general dels banys públics i privats de les ciutats medievals. «Rics i pobres es trobaven als banys, per higiene, per plaer i per desig de sociabilitat: era un lloc de llibertat, de conjures i d'amor», diu Barral, que ha documentat també l'ús dels banys per a la prostitució.

Abans del segle XIX, els banys públics de la Girona medieval eren desconeguts, potser perquè l'edifici formava part d'un convent de monges caputxines i no se'l distingia des del carrer. Els viatgers romàntics els van descobrir i en van atribuir erròniament l'origen a la cultura musulmana.

A l'època medieval, aquests edificis públics, utilitaris, higiènics, medicinals, d'esplai i també de llibertinatge eren freqüents a totes les ciutats.

Només s'ha conservat el de Girona i s'ha convertit en un testimoni excepcional del passat quotidià de la ciutat medieval. La construcció actual és fruit de la reconstrucció d'un edifici de la darreria del segle XII i que es va refer enriquint-lo d'escultura al final del segle XIII. Els orígens dels banys medievals es troben en el món romà i el món islàmic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona