Un documental de la Fundació Dalí recorre els paisatges que van forjar el geni

Montse Aguer, directora de la fundació, és a més una de les guionistes i protagonistes del documental, en el qual estableix un diàleg amb Jordi Artigas, responsable de les cases museu de Portlligat i Púbol, i David Pujol, director i coguionista.

«Es tractava d'explicar Dalí a través de les seves geografies», va assenyalar ahir Aguer en la presentació de la pel·lícula a Madrid. En concret, els eixos són tres: la casa-taller de Portlligat, el Castell de Púbol que va regalar a Gala i en el qual es va recloure després de la seva mort, i el Teatre-Museu de Figueres, «la seva gran obra mestra».

Els tres espais s'integren en un recorregut vital que té com a rerefons l'ànsia d'immortalitat i transcendència de l'artista, segons Aguer.

El documental arrenca el 1929, any crucial en la seva trajectòria i en la seva vida, quan va ingressar en el grup surrealista i va conèixer Gala, aleshores casada amb el poeta Paul Éluard.

Cadaqués, el poble «ideal i somiador» de la seva infància i en el qual va passar estius pintant, es va convertir després del seu salt a París en lloc d'acollida de nous amics i, sobretot, en niu del seu amor amb Gala.

El que avui és la casa-museu de Portlligat, al terme municipal de Cadaqués, era al principi una barraca de 22 metres quadrats que el jove Dalí va comprar a una pescadora del poble i que amb els anys va anar ampliant i dissenyant a mida amb l'ajuda del constructor Emili Puignau.

Alhora que detalla com va prenent forma la casa, la pel·lícula narra les vicissituds de la seva vida. Quan van acabar la primera obra, el 1936, va esclatar la guerra i no van arribar a estrenar-la fins dotze anys després, quan van tornar dels Estats Units ja convertits en autèntiques celebritats.

Portlligat es va convertir llavors en lloc de pelegrinatge d'admiradors i seu de happenings i performances multitudinàries, de les que s'aporten testimonis gràfics.

Els autors consideren que la manera que s'entrellacen les petites barraques, mitjançant escales i passadissos laberíntics que creixen com una estructura molecular, reflecteix com evoluciona la relació sentimental de Gala i Dalí al llarg de 50 anys.

Per tornar a tenir una mica d'intimitat i en compliment d'una vella promesa, Dalí li va regalar a Gala el Castell de Púbol, que aquesta va admetre a condició que el pintor només pogués visitar-la mitjançant invitació per escrit, un joc que va enardir la imaginació i el desig de tots dos.

Les disputes familiars, la por atàvica a la mort que sempre va tenallar Dalí, especialment després de la mort del seu pare, i el caràcter misteriós de Gala, que mai va concedir entrevistes, són abordades també al llarg del metratge.

Finalment, el Teatre-Museu de Figueres i la Torre Galatea annexa van ser el lloc on Dalí va passar els seus últims dies. La mort de Gala el 1982 l'havia sumit en una depressió de la qual li va costar sortir. Al documental en parla el seu amic, el també pintor i exdirector de la Fundació Antoni Pitxot.

En incendiar-se el castell de Púbol, Dalí va decidir instal·lar-se, després de sortir de l'hospital, a la torre Galatea. Explica Aguer que la seva passió per la ciència va ser de les poques coses que li donaven tranquil·litat els seus últims dies, en els quals demanava que li llegissin la revista Scientific American o la Breu història del temps d'Stephen Hawking.