Xavier Barral afirma que l'edifici dels «mal anomenats 'banys àrabs' de Girona, ja que en realitat són banys cristians, és un monument «únic i excepcional a Occident», perquè els edificis medievals dedicats a la higiene i els banys, que existien a moltes ciutats, han estat en la seva major part destruïts. En alguns casos, com el de Montpeller, només en resten fragments. Els banys de Girona es van salvar perquè van quedar integrats en les dependències d'un convent de clausura. Això va permetre redescobrir-los al segle XIX i prendre consciència de la importància del fet que conserva «totes les seves estances». El fet és poc conegut a Europa. El monument és dels més visitats turísticament de Girona, però a escala acadèmica és poc conegut a Europa, cosa que, segons Barral, canviarà amb la publicació de la seva monografia, a la qual pròximament s'afegirà un llibre profusament il·lustrat amb fotografies. La seva és una monografia erudita que explica l'arquitectura de l'edifici, amb les seves escultures i processos de restauració. També entra en els usos socials del monument en la seva època. Barral posa en valor, en declaracions al Diari de Girona, el fet que es tracta d'un «edifici civil». A l'edat mitjana hi havia banys privats a les cases dels rics i banys públics on, segons els dies de la setmana, es banyaven els homes i les dones. Un document important confirma que els jueus de Girona utilitzaven aquests banys públics en dies precisos. El document, que es reprodueix al llibre, explica les condicions que posava el rabí per a l'ús dels banys. Barral ha fet un estudi totalment nou partint de la documentació que ja es coneixia sobre els banys medievals públics de Girona. És la primera vegada que l'edifici s'estudia de manera monogràfica i es posa en el context de la Girona medieval.