L'escriptor Josep Maria Espinàs es defineix a si mateix com «un optimista vital» en tots els àmbits, però si en un se sent especialment optimista és amb la situació del català. En una entrevista, ha assegurat que amb la seva experiència dels anys viscuts es «meravella» del que passa avui amb el català. «Sé que no és moda i potser no s'acaba d'entendre que ho digui, però el 1940 i el 1950 hauria volgut tenir aquesta Catalunya».

Espinàs afirma que als seus 91 anys no li poden dir si està millor o pitjor la situació del català, ja que està al seu parer «molt millor». «A mi no em deixaven sortir a cantar en català, estava prohibit» lamenta.

D'altra banda, el veterà escriptor ha insistit en la idea que no ha planificat mai res a la vida però que tampoc s'ho ha proposat. «Jo no m'he proposat ser escriptor». En canvi, s'ha trobat vivint i s'ha trobat amb les coses i, com diu, «les ha acceptat».

Espinàs assegura que quan ell era jove era «impensable» que el català tingués la difusió que té avui. «En públic el català existia poc i era estrictament familiar». En aquest sentit, manifesta que en aquest temps «el català ha adquirit un poder i una presència que s'ha fet notar».

A mitjans d'aquest mes, Espinàs va anunciar als lectors de les seves columnes diàries d' El Periódico de Catalunya que passaria a escriure tres columnes setmanals. «Vaig ser conscient que hi havia un moment en què el temps passava molt ràpid i ja em tocava fer un altra article». Ha admès que primer es rebel·lava a fer tres articles a la setmana pel costum de fer-ne un de diari, però després, reflexionant-ho, tres textos a la setmana «és un bon ritme a la meva edat», afegeix tot somrient.

Espinàs mai s'ha anomenat a si mateix com a periodista perquè té «molt respecte pels periodistes que cada dia fan una feina periòdica intensa».