Fidel al seu estil intimista, sensible i reflexiu, Joan Dausà va donar a tastar el seu Ara som gegants en un directe que, no només posava el punt final més emotiu al festival gironí, sinó que també comptava amb un escenari d'excepció: les escales de la Catedral.

Sense ni un lloc disponible tot i les baixes temperatures, el cantautor santfeliuenc va iniciar el seu repertori assegut al piano des d'on, acompanyat per la seva banda, va interpretar el tema Ara som gegants. I ho va fer amb la senzillesa i la calidesa d'un amic que t'explica una anècdota a cau d'orella, abans de preguntar el seu clàssic «com esteu?» a un públic completament embadalit. I és que si per una cosa destaca Dausà -a part de la seva música- és per la seva tendència a xerrar pels descosits entre tema i tema. I no va decebre. «En aquesta gira vaig dir: no xerraré tant. Però no ho tinc clar», va deixar anar, arrencant les riallades dels espectadors.

Tot seguit va interpretar cançons del nou àlbum com: Nàufrags, La teva veu, Diria que eres tu, Caure no feia mal o Tanca els ulls. Un disc que Dausà va explicar que «és una declaració d'intencions» i que «ser gegant al final és saber trencar amb les pors, amb els neguits i amb les cadenes».

Tampoc van faltar els temes més coneguts, aquells que la gent taral·leja i demana a crits com Truca'm, Quan tothom dorm o Jo mai mai. Unes cançons presentades amb un nou format reversionat, que no va acabar de convèncer un públic que esperava sentir la versió original.

La nit de dilluns, però, va ser sobretot una nit de desitjos, reclams i confessions. Desitjos que se segueixi investigant per trobar una cura a la malaltia de l'Alzheimer. «És una malaltia molt llarga, molt dura i amb la persona es perd la manera com veu les altres persones», va relatar el músic sobre la cançó Obriu-me el cap, destinada a parlar de l'Alzheimer.

{C}{C}

Una nit de clams de «llibertat» amb el tema No pots tancar-nos a tots que Joan Dausà va assegurar que cantarà en cada concert fins que no quedi cap pres polític. Una declaració que va causar que tot el públic clamés fort i contundentment Llibertat des del lloc més emblemàtic de la ciutat.

I una nit de confessions perquè després d'anys d'intentar esbrinar què havia passat amb l'Hèctor o la Judit del Jo Mai Mai, el cantautor va confessar que el primer li va demanar perdó i va demanar a la segona que «torni».

I amb la ja consolidada coixinada i al ritme de La Gran Eufòria, Dausà va acomiadar no només un dels primers concerts de la seva nova gira sinó també el Festival Strenes d'enguany, que ha rebut artistes com Txarango, La Pegatina o Paula Valls a Girona, la que segons Dausà és «potser, la millor ciutat de Catalunya».