El ple del Parlament ha aprovat avui una moratòria de quatre anys en l'exigència als estudiants universitaris perquè, per graduar-se, presentin un certificat B2 de coneixement d'una tercera llengua, en comprovar-se que la majoria no poden acreditar aquest nivell.
La moratòria ha estat aprovada per unanimitat i tramitada per lectura única, ja que tots els grups l'han secundat un cop han estat incorporades diverses esmenes a la proposició de llei presentada pel grup del PSC-Units per Avançar.
El text aprovat modifica l'article 211 de la 'llei d'acompanyament' dels Pressupostos de la Generalitat del 2014 referit a l' "acreditació dels coneixements d'una tercera llengua".
Amb aquesta aprovació, es modifica l'exigència d'acreditar el nivell B2 en acabar els estudis de grau perquè comenci a aplicar-se als estudiants que iniciaran la carrera universitària el curs 2018-2019.
La diputada del PSC Alícia Romero ha demanat que el nou Govern es preocupi "que els estudiants puguin assolir el nivell de coneixement de la tercera llengua en condicions d'igualtat, perquè no calgui aprovar una nova moratòria d'aquí a quatre anys".
Romero ha advertit que "l'origen socioeconòmic de l'estudiant afecta" al nivell d'exigència de la tercera llengua "perquè veiem que les famílies que poden pagar escoles concertades o enviar als seus fills a l'estranger tenen moltes més possibilitats que les altres", que implica que hi ha una educació "a dues velocitats".
La mateixa diputada socialista ha recordat que és el Consell Interuniversitari de Catalunya qui va demanar la moratòria perquè la gran majoria d'estudiants estan finalitzant els estudis de grau sense poder acreditar el nivell B2 d'una llengua estrangera.
Al defensar les esmenes presentades, la diputada de JxCat Gemma Geis, ha reconegut que el que ha passat amb l'exigència del nivell B2 és algo semblant a lo que ja va passar en ser aprovat el Pla Bolonya que va unificar els estudis universitaris en l'àmbit europeu però que va suposar un encariment dels mateixos.
"S'han aprovat exigències sense preveure els recursos suficients i això també ho veiem en els preus dels màsters molt més elevats que els estudis de grau", ha afegit aquesta mateixa diputada.
Des d'ERC, Gemma Espigares ha estat l'única oradora que ha defensat la gestió de l'anterior Govern i ha minimitzat les xifres d'estudiants que no han arribat al nivell B2, si bé ha admès que "fan falta més recursos".
Per posicionar-se sobre la moratòria, el diputat de Ciutadans Jorge Soler, ha volgut deixar clar que "no són els alumnes els que tenen la culpa" del que ha passat, sinó que el Govern va cometre errors com "posar una data, posar un indicador -el nivell B2-, i no fer tot el que calia fer per arribar al nivell".
Per part dels 'comuns', Xavier Domènech, ha considerat que "més que una moratòria és un fracàs que no pot atribuir-se als estudiants" perquè "l'educació ha de ser un dret i no un privilegi, i les universitats catalanes tenen taxes desorbitades".
Domènech ha culpat d'aquest fracàs "els governs dels 'Esade boys' encapçalats per l'expresident Artur Mas i l'exconseller Andreu Mas-Colell, que comptaven amb l'assessorament de l'ara diputada de JxCat Elsa Artadi, a l'hora de retallar 140 milions d'euros el finançament de les universitats públiques".
Des de la CUP, Carles Riera ha explicat que la seva formació "des de dins i fora del Parlament seguirem lluitant per la reducció d'un 30% de les taxes universitàries" i "perquè no hi hagi discriminacions".
Andrea Levy, del PPC, ha apuntat que "és evident que, entre les prioritats dels anteriors governs catalans, no figuraven els estudiants universitaris", i ha coincidit amb Domènech que la moratòria implica "el reconeixement d'un fracàs". EFE
