Joan Mateu exposa fins al setembre a la Casa Pastors de Girona una trentena de pintures acríliques, més una escultura, amb les quals presenta en societat el seu «nou llenguatge», després d'un «trencament amb l'hiperrealisme» al que el mateix artista confessa que va arribar per esgotament.
«L'hiperrealisme era un procés de treball fred. Sabia com acabaria la tela, no sentia emoció», va explicar ahir al Diari de Girona un Joan Mateu que fa «dos o tres anys» va fer un canvi per «necessitat biològica».
L'artista va participar en la presentació de l'exposició L'oblit de la forma, una coproducció de la Càtedra de Ciències i Humanitats Dr. Bofill de la L'oblit de la formaUdG que, com va comentar l'alcaldessa, Marta Madrenas, serà l'«última mostra a la Casa Pastors abans de la seva conversió en museu d'art contemporani», a partir de la col·lecció Santos Torroella.
Mateu presenta uns enigmàtics paisatges de roques de mar, en alguns casos banyades per les aigües que, assegura l'artista, li han permès retrobar la «llibertat gestual i mental». Segons ha dit: «Començo de zero. No sé on aniré a parar, però he recuperat l'emoció a l'hora de treballar».
La pintura és protagonista
La característica figura humana de l'obra de Mateu és present només en una de les pintures, però desapareix a les següents, en un procés evolutiu que «dona tot el protagonisme a la pintura». «La figura atrapa la vista», comenta Mateu als periodistes en un to de decepció. Ara se n'ha alliberat.
Una sèrie presenta les roques cobertes amb unes teles o llençols que, en un quadre concret, s'esfilagarsen fins a esdevenir pinzellada gestual, expressió gràfica de la preeminència que l'artista vol atorgar a la pintura. Una pintura que incorpora gruixos i cada vegada és més matèrica, més imprevisible, més arriscada i en la qual cada vegada intervé més l'atzar.
Mateu afirma que el seu nou mètode de treball, la seva tècnica, parteix de l'abstracció per arribar a la forma, a la realitat a ulls de qui contempla la tela.
D'altra banda, l'escultura Origen recorda el mític quadre de Courbet L'origen del món. Una sala ha estat reservada a l'exposició d'una branca seca de llimoner que ha servit a Mateu de model per pintar dues teles. Dues teles que immortalitzen i mistifiquen el llimoner «com feia la pintura religiosa», va explicar el doctor Juan F. Campo, comissari de la mostra.
Segons Campo, Mateu «ha trobat un estil propi», cosa que molts pintors «no aconsegueixen en tota una vida». Totes les obres de l' Oblit de la forma són inèdites i han estat elaborades els darrers dos anys per aquest artista saltenc nascut el 1976 i que té l'estudi al barri de les Pedreres de Girona.
Activitats paral·leles
Al voltant de l’exposició s’han organitzat una sèrie d’activitats paral·leles, com les visites guiades a la mostra amb l’artista (25 de maig, 29 de juny i 27 de juliol, a les 18 h), un cicle de conferències (7 de juny, 5 de juliol i 6 de setembre) o un concert de piano de Gemma Salsas (24 de maig). Totes les activitats es faran a la Casa Pastors i són d’entrada lliure, però cal fer-hi reserva prèvia a través del web catedra.clinicabofill.net.
Mateu va ser protagonista d'una polèmica arran del seu cartell de Fires de 2011, on la façana i campanar de la Catedral de Girona eren confeccionats a partir d'una rentadora i una gàbia d'ocell. Un artista andalús va lamentar que Mateu usés sense permís la seva foto de la rentadora.
