Silvia Pérez Cruz, una de les grans veus de la música popular espanyola dels últims anys, presenta el seu últim disc a Tòquio on reconeix la seva "admiració" per Amaia encara que assegura que fenòmens com Eurovisió no li interessen.

"Eurovisió per a mi significa un espectacle d'emoció entre països, però no és música, és una altra cosa", explica en una entrevista amb Efe la cantant catalana abans del seu debut al Japó, en la mítica sala de jazz Blue Note de Tòquio.

L'artista, que es declara fan de la guanyadora d'aquest any de Operación Triunfo i ha arribat fins i tot a convidar-la a un dels seus concerts, no es veu participant en aquest tipus de certàmens, encara que desitja "molta sort" al duet que representarà Espanya aquest dissabte a Lisboa, composo per Amaia i Alfred.

Pérez Cruz (Palafrugell, Baix Empordà, 1983) visita Tòquio per primera vegada per presentar el seu últim àlbum, "Vestida de nit", un repertori compost per grans clàssics en diversos idiomes interpretats amb la seva icònica veu i un quintet de corda.

La cantant oferirà quatre únics concerts l'11 i 12 de maig al Blue Note, en un esdeveniment que forma part de les activitats commemoratives dels 150 anys de relacions entre Espanya i el Japó.

"Tinc molta curiositat per saber com reaccionarà el públic japonès, encara que ja estic contenta perquè han tret tots els meus discos més importants aquí i fins i tot una recopilació", indica la camaleònica artista.

Per a la catalana, que compon en espanyol, català i portuguès, encara que canta en molts altres idiomes, el llenguatge no suposa un impediment per gaudir de l'art.

"Hi ha cançons que no tenen sentit si no entens la lletra, però la música és universal i pots connectar amb algú sense saber el que diu", afirma.

Criada en el si d'una família d'artistes, Pérez Cruz beu música i art des de molt petita, cosa que l'ha portat a endinsar-se també en el món de la interpretació i de la dansa, a través de diversos projectes multidisciplinaris.

La catalana reconeix "no tenir un únic ofici", sinó que gaudeix de les diferents arts i "busca totes les eines possibles per poder comunicar".

"La meva mare em va ensenyar a veure la bellesa, a ordenar-la i a buscar les similituds: com explica una cosa un poeta, com ho representa un cineasta... Encara que per a mi, el primer és la música. És una vida infinita", diu.

Amb sis discos en solitari a les seves esquenes, Pérez Cruz gaudeix unint-se a projectes que l'apassionen, cosa que l'ha portat en més d'una ocasió a endinsar-se en el món del cinema, ja sigui com a compositora o actriu.

El 2017, va ser nominada al Goya a Millor Actriu Revelació per la pel·lícula "Cerca de tu casa", un dur relat musical sobre els desnonaments, pel qual va rebre l'estatueta a Millor Cançó, igual que ja va fer el 2013 amb la cançó "No te puedo encontrar", de la "Blancanieves" de Pablo Berger.

Ara, el seu últim treball cinematogràfic s'ha posat a les ordres del cineasta uruguaià Álvaro Brechner per a la pel·lícula "Memorias del calabozo" (títol provisional), per a la qual va compondre una cançó i actua en diverses escenes.

Un altre dels seus nous projectes, que portarà als escenaris de diverses ciutats europees entre juliol i octubre d'aquest any, cosa realitzarà al costat de la 'bailaora' Rocío Molina, un espectacle de dansa i cant on la maternitat juga un paper protagonista.

"Ens vam trobar en un avió i aquí va començar la nostra història. És un projecte que es farà durant diversos mesos del seu embaràs. És molt nou i que parteix de l'emoció, jo em sento una mica com la llevadora", explica entre rialles minuts abans d'una xerrada i concert ple de gent a l'Institut Cervantes de la capital nipona, que ha servit aquest dimecres d'escalfament al seu debut en el Blue Note.

Cantant de gèneres tan dispars com el jazz o la cobla, així com compositora i actriu, l'artista confessa que l'únic que no sap fer és "el que no sent".

"Hi ha cançons que no puc cantar. Si no hi ha una connexió directa, no serveixo per a això", conclou.