Susqueda aquests dies és ple a vessar, com a la nova novel·la de Miquel Fañanàs, que parteix del fet «del tot versemblant» que un terratrèmol esberla la presa i, quan aquesta s'enfonsa, ho fa de cop, amb la inevevitable catàstrofe a les poblacions situades al curs del Ter sota el pantà. La força desfermada de les aigües triga una hora i pocs minuts a arrasar la ciutat de Girona. El nivell de l'aigua arriba fins el primer graó de l'escalinata de la Catedral.
Miquel Fañanàs ha convertit en novel·la un seu relat breu que l'any 1983 va fer guanyar a l'escriptor gironí l'honorífic títol d'«Orson Welles a la catalana».
Resulta que la lectura radiofònica d'alguns fragments del seu Susqueda va posar en alerta una part de la població que va confondre la literatura amb una notícia real.
Fañanàs recrea aquell episodi a la novel·la. Els diaris es van fer ressò l'endemà que fins a 2.500 persones havien fugit de casa per enfilar-se a muntanyes properes, com Montjuïc a Girona. La cèlebre broma radiofònica d'Orson Welles simulant la invasió de la Terra per naus marcianes havia confòs milers d'oients nord-americans ara fa 80 anys, a partir del llibre d'H.G. Wells La guerra dels mons.
Fañanàs ha donat total versemblança a la nova novel·la, titulada Susqueda, crònica d'una catàstrofe (Editorial Columna).
Per aconseguir-ho s'ha documentat consultant científics com el geòleg i professor de la UdG David Brusi, segons el qual és perfectament possible que l'àrea geogràfica on està situada la presa sigui víctima d'un terratrèmol com els que hi va haver l'any 1427, que van ensorrar nombroses esglésies romàniques.
El geòleg sap que sota l'àrea de Sant Martí Sacalm i Amer hi ha una profunda falla sísmica de 10 km de llargada.
Els terratrèmols reals del segle XV van tenir una força equivalent a 7 o superior a l'escala de Richter, però Fañanàs n'ha fet prou amb un tremolor de 5,1 per deixar tocat de mort el pantà de Susqueda, quan es troba pràcticament al cent per cent de la seva capacitat.
Les comportes s'espatllen, els tècnics no aconsegueixen una evacuació progressiva de l'aigua i, quan els blocs de ciment armat que conformen la paret de la presa cedeixen, ho fan en efecte dominó: una paret d'aigua avança Ter avall i ho inunda tot. Es produeix el pitjor dels escenaris.
La recerca de realisme ha portat l'escriptor a consultar també autoritats de Protecció Civil com Joan Delort i Antoni Güell. Segons explica Fañanàs, existeix un estudi recent que «detalla amb precisió què passaria si cedís Susqueda».
En el supòsit que el pantà fos ple, les aigües arrasarien la Cellera, Anglès, Bonmatí, Vilanna, Bescanó, Salt i Girona, on arriben en una hora i pocs minuts. La inundació cobreix la ciutat fins el primer graó de l'escalinata de la Catedral. Segons els experts, si baixessin de cop Sau, Susqueda i el Pasteral, les aigües arribarien fins a l'últim graó de l'escalinata barroca. Això no és ficció. Es calcula que la inundació arribaria a la gola del Ter en cinc hores.
Víctimes mortals
Aquell relat de 50 pàgines del 1983 es converteix aquí en una novel·la de més de 300 pàgines que es posa al dia amb la incorporació de les noves tecnologies, la telefonia mòbil i una escenificació més adequada en l'actualitat, ja que en aquell moment no existien ni els Mossos d'Esquadra.
Quan baixen les aigües, davant un paisatge d'edificis ensorrats, els periodistes volen saber un nombre de víctimes mortals i danys, però les autoritats no concreten per la dificultat de fer un balanç precís mentre no paren de recuperar cadàvers coberts pel fang i les runes.
Molta gent no es creu que la presa estigui en perill. Escarmentats amb la falsa notícia radiofònica del 1983, es resisteixen a abandonar les cases, cosa que dificultarà l'evacuació i farà incrementar considerablement el nombre de víctimes.
