La Plataforma per la Llengua assenyala a l' InformeCAT 2018, presentat ahir, que el català ha perdut 300.000 parlants habituals a Catalunya en els últims quinze anys, la qual cosa atribueix a fets com la caiguda de la natalitat.

També considera que aquest descens pot ser a causa de «l'arribada de persones joves en edat de treballar de fora del domini lingüístic que no tenen coneixement inicial de la llengua». Malgrat això, l'entitat subratlla que «un 5 per cent més de persones joves tenen el català com a llengua habitual a Catalunya, i ja són el 36,4 per cent del total». En aquesta 7a edició de l' InformeCAT es destaca la «preocupació per la transmissió intergeneracional de la llengua, encara que es detecta que els joves saben més català que les generacions predecessores», tant a Catalunya com a les Balears i Andorra.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va dir ahir que els pròxims anys «podrien caracteritzar-se pel fet de ser una època en la qual el coneixement del català serà prou generalitzat, però l'ús social de la llengua serà més alt o més baix segons el context, la situació comunicativa, el territori i, sobretot, l'actitud lingüística dels parlants».

Per aquest motiu, Escuder considera que «és important que de pares a fills, d'avis a nets i entre amics es mantingui el català com a llengua comuna».

L'informe refereix, d'una altra banda, que set de cada deu persones practiquen «infidelitat lingüística», la qual cosa significa que «la reacció després d'haver-se dirigit a algú en català i rebre una resposta en espanyol és canviar de llengua».

A més, exposa «un augment general del consum de ràdio, televisió, cinema, teatre, llibres, música i revistes en català» i s'afirma que el català està «pràcticament absent» en webs, catàlegs, navegadors i manuals de vehicles i que la desaparició de les caixes d'estalvis «ha fet caure l'ús del català parlat als bancs».