L'exposició Jo, Xavier Cugat recorda la trajectòria vital d'un gironí universal, la memòria del qual ha anat quedant diluïda fins al punt que les noves generacions poca cosa més visualitzen que la imatge d'un carrer (una rambla) quan escolten el nom de qui va ser una de les personalitats més populars del món de Hollywood.
Xavier Cugat (Girona, 1900-Barcelona, 1990) té aquests dies dedicada una exposició en què el mateix músic repassa en primera persona la seva vida, ja que la mostra parteix de la seva autobiografia Jo, Xavier Cugat (Dasa, 1981), i també de confessions que va fer al seu mànager artístic, Joan Planas, fundador de Flamingo, l'empresa que ha organitzat la mostra amb el suport de la Diputació i l'Ajuntament de Girona .
Nascut al cor de Girona
L'exposició es pot visitar gratuïtament fins l'11 d'agost a l'antiga galeria d'art Palau de Caramany, just al costat de la plaça de l'Oli, on va néixer el més universal dels gironins.
El viatge per la vida de Xavier Cugat, conegut arreu del món per haver popularitzat la música llatina al cinema, comença amb els records de la seva infantesa a Girona, on va néixer, i a l'Havana, on als dotze anys es va incorporar a l'Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de La Habana com a primer violí concertino.
A Cuba va conèixer el gran tenor Enrico Caruso, que el va introduir en els cercles musicals de Nova York recomanant-lo al Carnegie Hall, la sala de concerts més important del món.
La faceta de caricaturista de Xavier Cugat té una important presència en l'exposició, que documenta la seva incorporació a Los Angeles Times com a retratista de les personalitats més conegudes de Hollywood. Va triomfar per primera vegada a la capital mundial del cinema amb Els quatre genets de l'apocalipsi al costat Rodolfo Valentino el 1921, deu anys abans que Charles Chaplin li demanés que gravés la música del seu film Llums de la ciutat (1931) i vint-i-tres anys abans que aconseguís un èxit extraordinari amb la seva intervenció a Escola de sirenes (1944).
El seu vincle amb el cinema inclou la participació com a músic o actor en més de trenta films.
Entre les nombroses fotografies de l'exposició n'hi ha amb Fred Astaire a la pel·lícula Ballant neix l'amor, tocant el violí a Cap de setmana al Waldorf, amb Elisabeth Taylor a Una cita amb Judy quan ella tenia setze anys, amb Mae West a Ves-te'n a l'oest, i amb amics seus cèlebres com ell: Salvador Dalí, Glenn Ford, Tony Curtis, Sophia Loren, Rita Hayworth, Frank Sinatra, Bing Crosby, Raquel Welch o Mario Moreno (Cantinflas). També s'hi poden veure imatges de gires triomfals al Japó, les Filipines, l'Argentina i Itàlia.
Rita Montaner, Carmen Castillo, Lorraine Allen, Abbe Lane i Charo Baeza, les cinc dones amb qui es va casar, tenen un espai cada una a l'exposició.
La mostra presenta també la sèrie de pintures Mans musicals, i es tanca amb objectes personals i fotografies del seu retorn a Catalunya, on va retrobar la seva Girona natal i on va viure la seva última aventura musical amb l'Orquestra Xavier Cugat-Caravana Show, que dirigia Josep Bou Coll i que va donar a conèixer la cantant Nina.
