Sona a tòpic, però la història es repeteix: algú que va ser una estrella de l'espectacle mor en el més absolut dels anonimats i en la penúria. Dimecres passat, un usuari de l'Alberg Covadonga de Gijón -institució benèfica integrada a la xarxa d'atenció de la Fundació Municipal de Serveis Socials- apareixia mort a la seva habitació. Ni tan sols el seu company es va adonar i, de fet, se'n va anar a la dutxa pensant que seguia dormint. Però ningú sabia que es tractava d'algú que va triomfar sobre els escenaris, d'un integrant d'un grup que va causar furor a Espanya i Llatinoamèrica. Era Santos Blanco López, aquell ballarí ros de mirada angelical que movia el ventall al costat dels seus companys de 'Locomía' en els inicis dels noranta.

La mort de Santos Blanco -molt jove, als 46 anys- va saltar aquest divendres a l'escenari mediàtic després de fer-ho públic l'agrupació actual de 'Locomía', que es va tornar a reunir el 2011 amb nous integrants però sense perdre la seva essència. "Acabem de confirmar que Santos Blanco, membre de la primera formació de 'Locomía', ens ha deixat a l'edat de 46 anys", va publicar el compte oficial del grup famós per temes com 'Loco Mía', 'Loco Vox' o 'Rumba Samba Mambo'. "Santos va arribar a 'Locomía' en un moment àlgid i de gran èxit del grup. La seva aparició va ser clau per brillar com ningú en aquell inoblidable festival de Viña del Mar, el 1992. El seu rostre angelical i el seu cos apassionat per la dansa li van fer inoblidable en aquest concepte", ha afegit en el seu comunicat oficial abans de les últimes paraules de comiat:" per mala sort, avui toca acomiadar-nos d'un ésser únic que va deixar una empremta inesborrable. El cel es vesteix de gala per rebre a un àngel que dansarà i brillarà amb llum pròpia ".

A partir d'aquí, va transcendir una versió oficial, parca en dades, canalitzada a través del mànager de l'actual grup, Jordi Tarrés. Ni la família ni els integrants de 'Locomía' volien parlar. "Estan en xoc, era molt jove", confessava Tarrés, que també va transmetre el que va dir la família del mort: "Va morir a Gijón, on residia, per causes naturals, no es va despertar". La família estava "impactada" per l'enrenou que va generar la seva mort, però la veritat és que, tot i que ja van passar dècades, molts no obliden d'aquell ros dels millors anys de 'Locomía'.

"El que transmeten els fans és que era un àngel, amb mirada d'àngel, una persona molt maca, una persona molt dedicada a la seva feina i que ho vivia amb molta passió", assegura Tarrés. Va arribar al grup el 1991 i es va estrenar en una memorable actuació al Festival de Vinya del Mar 1992. Va estar a 'Locomía' fins a la seva dissolució en 1993 per problemes amb el seu mànager de llavors. "Amb ell la banda va viure el seu màxim apogeu", recorda Tarrés. Santos havia entrat a la formació substituint a Juan Antonio Fuentes.

Segons explicava ahir l'actual representant, Santos Blanco portava un temps a Gijón "per raons laborals". Però la veritat és que va morir a l'Alberg Covadonga, on amb prou feines acumulava uns pocs dies d'estada i on absolutament ningú es podia imaginar que havia estat una estrella musical.

Segons ha pogut saber Diari de Girona, Santos Blanco anava a quedar-se, en principi, els set dies de termini que atorga sistemàticament l'Alberg. No hi havia demanat renovar més temps d'estada i, segons sembla, la seva intenció era la de sortir a buscar feina. No estava empadronat a la ciutat asturiana.

Blanco va deixar aquest món en silenci, sense gens de soroll i sense ni tan sols esquela, lluny d'aquells inicis dels noranta de ventalls, música i ball davant de milers de fans. Va morir en l'anonimat i passant penúries. Però ara balla feliç en un altre lloc després de constatar la dura realitat de l'efímer de la vida i l'èxit, alguna cosa amb el que a vegades es donen de cara els que van triomfar sobre un escenari. Que en pau descansi aquell ros de 'Locomía'.