La investigadora Rebecca Swanson defensa que el sagristà major Bernat Guillem, que va viure a la Girona del segle XI, ara fa un miler d'anys, podria ser el promotor del Tapís de la Creació, la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven, i que es troba al Museu Capitular de la Catedral.

Swanson firma un dels capítols del nou llibre El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona, on també aposta pel nom de «Brodat de la Salvació» per rebatejar la peça, ja que la Creació només ocupa un dels capítols de tot un panorama iconogràfic que sembla confluir en el motiu de la Salvació, conclòs en la Creu.

La investigadora exposa la primera hipòtesi sobre la identitat de l'impulsor del tapís, basant-se en el testament del sagristà Bernat Guillem.

En aquest testament, que data de l'any 1081, hi consta una deixa o llegat de llana i lli, que es conservaven a l'arca del sant Sepulcre, per a les dones Adals i Arsen.

Joan Piña, director del Museu Tresor de la Catedral, ha explicat que la investigadora «crea la hipòtesi que aquest sigui el material que es va utilitzar per a la confecció del famós brodat», sense especificar quin taller o quines persones van elaborar la peça.

La Universitat de Barcelona ha fet una edició de 500 exemplars del llibre, que aporta les visions i estudis més recents de diferents especialistes. El volum presenta la història del Tapís des de la seva redescoberta al segle XIX i revisa els diferents processos de restauració a què ha estat sotmès, el darrer dels quals entre els anys 2011 i 2012. Les restauradores Carme Masdeu i Luz Morata exposen article aspectes conclusius de la seva intervenció.

També s'inclou un text de Pere de Palol, un dels principals investigadors de la peça.

Altres capítols del llibre tracten per exemple els tipus de lletres que apareixen en el brodat i que permeten reflexionar sobre l'escriptura medieval en aspectes com la seva forma, utilitat, decoració o referències.

També s'aborda la funció del brodat, que sempre ha estat un misteri recobert d'hipòtesis. Les últimes apunten cap a un drap que anava penjat i possiblement només utilitzat en festivitats concretes.

També s'estudia l'entorn patrimonial del tapís. Un dels textos aprofita per desmentir Manuel Castiñeiras, autor del fins ara únic monogràfic de la peça.

El llibre El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona es presentarà dimarts (19h) en un acte a la mateixa Catedral que anirà a càrrec de Joaquim Nadal, director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, amb la participació de Carles Mancho, curador de l'edició; Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i Francesc Pardo, bisbe de Girona.