Campanars, muralles, guerres, setges, la Devesa, inundacions... Totes els mites de la història de Girona figuren a la nova monografia que els Quaderns de la Revista de Girona dediquen a la ciutat, però en aquesta ocasió l'autor, Daniel Vivern, ha volgut prestar especial atenció al que ell anomena «la gent que dia a dia ha fet, refet i estimat la seva ciutat».
Aquest interès social es concreta en capítols com La immigració, Botigues i mercats, Viatgers i turistes, Escoles i instituts, La Girona literària, Pintors i escultors o Els mitjans de comunicació.
Són molts els llibres que s'han escrit sobre la Girona que neix al segle I aC per fundació romana, que a l'any 785 consolida un comtat de la Marca Hispànica, que el 1285 s'allibera de les tropes franceses gràcies al miracle de les mosques de Sant Narcís, que el 1711 cau en la guerra de Successió, que és assetjada el 1808 i 1809, que torna a perdre el 1939, que es manifesta massivament el 1977 per demanar l'Estatut.
El nou llibre Girona inclou a més a més l'1 d'octubre de 2017 per les càrregues de la policia espanyola contra la gent que volia votar. En el terreny social, destaca el fet que, per ser terra de pas, sempre hi ha hagut a Girona canvis poblacionals que «fan impossible establir-hi una tipologia dominant».
L'arribada massiva entre 1960 i 1975 d'andalusos, extremenys i murcians és només un dels capítols d'un moviment poblacional que el llibre revisa i que s'ha anat produint al llarg dels segles.
«He intentat no tancar-me en el passat, sinó donar veu també a la gent que ha fet possible la ciutat que coneixem avui», ha explicat Daniel Vivern, periodista que es considera autodidacte interessat en la cultura clàssica.
