El Brodat de la Creació de la catedral de Girona és un disc dur amb la memòria de la societat gironina del segle XI, va afirmar ahir Carles Mancho, professor de la Universitat de Barcelona i editor i autor d'un dels articles, i també d'un dels pròlegs, del llibre El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, presentat ahir.
Mancho va partir del paral·lelisme amb el món de la informàtica per explicar la importància de l'obra més icònica de la catedral, el fins ara anomenat Tapís de la Creació, que segons els investigadors és en realitat un brodat, i cal per tant canviar la denominació d'una peça que «conté en un llenguatge encriptat la manera de pensar de la Girona del segle XI», quan es va confegir la tela.
Per a Mancho, la feina dels investigadors consisteix a fer-se preguntes com ara què amaguen les inscripcions del brodat, o quin és l'origen de la llana i el lli amb el qual es va teixir, amb quina finalitat litúrgica es va obrar, o quina posició ocupava a la desapareguda catedral romànica.
«Només així podrem saber com eren els gironins del segle XI i només sabent com eren aquells gironins, podrem saber com són els gironins d'avui. Per això és necessària la recerca», va concloure Mancho.
Finalment, Mancho, que es va referir al llibre com una edició de la República Catalana, també va revelar que s'està treballant en la publicació d'un exemplar il·lustrat per explicar el brodat als infants.
El llibre El Brodat de la catedral de Girona, que apunta per primera vegada una hipòtesi sobre la paternitat del teixit, que seria atribuïda al sagristà Bernat Guillem, es va presentar ahir en un acte a la catedral de Girona que va comptar amb la participació de diferents experts, entre ells el director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal, que va assegurar que amb la publicació d'aquest llibre hi haurà «un abans i un després» en el coneixement i la divulgació del famós brodat romànic.
La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Àngels Solé, va recordar que la institució que dirigeix va acollir la peça els anys 2011 i 2012 per fer «la primera restauració científica i amb mitjans tècnics adients» del brodat.
Solé va desacreditar la restauració feta el 1975 que va comportar el «rentat en sec i planxat» de l'aleshores anomenat Tapís de la Creació, i va assegurar que avui la peça té les millors condicions de conservació i control.
Joan Piña, director del Museu del Tresor de la Catedral, va referir-se a l'obra com «la icona del museu», però va admetre que la peça més demanada pels investigadors és el còdex Beatus.
Finalment, el bisbe Francesc Pardo va assegurar que ha contemplat el brodat des de la seva perspectiva de creient per entendre la «funció evangelitzadora» d'una obra que presenta «la primera carta d'amor de Déu: la creació, vinculada a la cultura pagana de les activitats humanes».
La investigadora Rebeca Swanson sosté en el seu article que el brodat pot tenir origen en un llegat de llana i lli del sagristà Bernat Guillem, com consta al seu testament de l'any 1081.
