Una biblioteca de 471 llibres especialitzada en cinema, 317 números de revistes del setè art i 6.709 press-books o llibrets de cinema conformen el llegat de Jaume Genover, mort sobtadament el passat 8 de març a s'Agaró, i considerat per la revista Fotogramas, mitjà per al qual va treballar durant dècades, com «l'últim enciclopedista del cinema».

Aquest petit tresor ha passat a formar part del fons del Museu del Cinema de Girona després que la família Genover n'hagi fet donació de manera gratuïta, fet que va agrair ahir l'alcaldessa, Marta Madrenas, en un acte amb la premsa: «Gràcies a persones que han viscut amb passió el cinema podem tenir un fons bibliogràfic complet com aquest».

Personatge introvertit, Genover va trobar en la història i documentació cinematogràfica un camp per recrear-se, primer de forma amateur, col·laborant a partir de 1968 en la Col·lecció Cinematogràfica Catalana de Miquel Porter i Moix, i després professionalment, treballant per a revistes com Fotogramas i Dirigido, sense oblidar col·laboracions amb mitjans com ABC, de Madrid, o el Festival Internacional de Cinema de Sitges.

Els germans i altres familiars de Jaume Genover van participar ahir a la presentació, en un acte amb el director del Museu del Cinema, Jordi Pons, que va posar en relleu un fons «seleccionat amb molt de criteri» que inclou números de revistes com Monthly Film Bulletin, Film Index, Film Ideal, La revue du cinéma o Film Guia, que se sumen als 471 llibres esmentats, «en la major part no repetits amb els 4.900 volums que ja té la biblioteca de l'equipament».

Tot aquest fons serà digitalitzat i passarà a disposició del públic i dels investigadors interessats.

Si el Museu del Cinema tenia fins ara uns 3.000 press-books, de la nit al dia ha passat a tenir-ne uns 10.000, gràcies a la donació dels 6.709 del llegat Genover.

Els press-books o llibres de cinema, que la indústria del cel·luloide va començar a editar a la dècada de 1920, servien per promocionar les pel·lícules entre crítics i periodistes abans de l'estrena del film. El format imprès va desaparèixer amb el canvi de mil·lenni i, amb la digitalització, aquesta informació es distribueix via web.

Genover va fer una feina meticulosa que molt sovint consistia a rectificar errors i imprecisions divulgats sobre pel·lícules, actors, directors, estudis de Hollywood i grans productores, fet que li va donar un prestigi.

Tribut a Woody Allen

Woody Allen, el còmic amb firma entre els gegants de la gran pantalla, va ser la nineta dels ulls de Jaume Genover. Per això, com va explicar Carles Ribas, en representació del Col·lectiu de Crítics de Girona, aquest dijous es projectarà Manhattan en un acte en memòria de Genover.

Carles Genover, germà del col·leccionista, va explicar que la família ha pres la decisió de cedir gratuïtament el fons després de debatre què hauria preferit en Jaume. «Ell ho hauria volgut així. Quin millor destí que el Museu del Cinema i a disposició de tothom?». «El factor de la gratuïtat era vital per a ell. El nostre germà no hauria acceptat que el fons fos objecte de lucre», va concloure.

Genover va viure a Barcelona i a partir del 1992, a s'Agaró.