Tocar al Gran Teatre del Liceu per primera vegada és la il·lusió que s'amaga darrere de la gira per commemorar el trentè aniversari de la formació de Sau, el duet format per Pep Sala i Carles Sabater. La idea va sorgir aquest 31 d'octubre passat mentre els músics i tècnics revivien el primer concert de la banda, la nit de la castanyada de 1987 a Vilanova de Sau. "Aquell dia vam decidir que teníem un compte pendent: fer un concert al Liceu perquè hem tocat arreu, fins i tot a llocs que ni tan sols existeixen, però mai al Gran Teatre", ha explicat Pep Sala en una entrevista a l'ACN. D'aquest embrió, n'ha nascut Sau30, una gira amb una desena de concerts però no un retorn del grup. "No volem enganyar a ningú, sense el Carles és impossible fer un concert de Sau", ha dit el músic osonenc, en referència a la mort prematura del cantant i actor amb 36 anys. La seva és, doncs, "una banda sense futur", sense cap "estratègia de màrqueting", ni discos previstos.

Descartat el caràcter comercial del projecte, els recitals de Sau30 estan dirigits a activar la nostàlgia de tota una generació. El rellotge de la petita gira va començar a córrer a Girona, durant el festival Strenes. En referència al recital que va ser el primer retrobament sobre l'escenari del grup, el pianista, guitarrista i cantant ha dit que la resposta del públic gironí va ser "increïble al llarg de les dues hores i tres quarts" de concert. "Gent jove ens va dir 'vosaltres canteu aquelles cançons que el pesat del meu pare posava al cotxe', veiem que molta canalla ha crescut amb nosaltres", ha dit Sala.

Alhora, el músic ha assegurat que "dir que vam assajar més de quatre cops és exagerar". Una preparació que de fet no li cal al grup, amb complicitat de sobres després de formar part del projecte original de Sau. "Més que sonar de veritat és que som nosaltres, tot i que trobem molt a faltar la veu del Carles".

Així doncs, Sau30 portarà el seu "pa amb tomàquet ballable", perquè "rock és un concepte massa ampli" als escenaris del RRandom Music Festival, de Sons del Món, del Festival Anòlia i la Seu vella de Lleida. Uns concerts en els quals Sala i els altres components de Sau -Carles Oliver, Josep Sánchez, Ramon Altimir i Joan Capdevila- estaran acompanyats per la veu de Jonathan Argüelles. Temes com 'El tren de mitjanit', 'És inútil continuar', 'Envia'm un àngel' o 'Boig per tu' són un repertori natural pel cantant maratoní, un gran coneixedor de la música del grup perquè va formar part de la banda de tribut 'Tornem a Sau'.

"El Carles era el cantant de Sau i jo soc el cantant de Sau30. Canto les cançons que cantava el Carles però no l'estic substituint, perquè ell és insubstituïble", ha dit Argüelles, que ha explicat que va saber que volia dedicar-se a la música després de veure un directe de Sau quan tenia cinc anys.

"És entre tots que intenten omplir el buit que va deixar", ha aclarit Sala que ha recordat que Sabater, "va deixar una petjada a nivell personal i artístic molt gran". Després que la mort de Sabater, els seguidors de Sau van quedar orfes d'una banda que va marcar el rock català. L'èxit del conjunt, un fet acceptat pel gran gruix del públic, no es va fer present a la ment de Sala fins a la desaparició del seu company. Malgrat això, encara avui es resisteix a reconèixer-se com un "pioner". "És una responsabilitat que no penso acceptar i un mèrit que no penso que ens puguem atribuir", ha opinat.

Hereus del Grup de Folk, de la Nova Cançó, els Duble Buble, els Grec, la Dharma i d'altres en llengua castellana com Los Sirex o Los Mustatang, el seu grup no va ajuntar-se per "salvar la cultura catalana". "Les coses no les fas per fer cap paper, jo em vaig preocupar molt quan em van dir que sortia a l'Enciclopèdia catalana", ha dit Sala que, no obstant això ha reconegut que va viure "una època extraordinària".

Una onada de rock integrada també per conjunts com Els Pets, Sangtraït, Gossos, Lax'n'Busto i Sopa de Cabra que va coincidir en un moment determinat de la història de Catalunya en què "tothom anava a una". "Vam pertànyer a una generació determinada de la història que va coincidir amb els Jocs Olímpics de Barcelona, amb un benestar social, una reafirmació del país un cop acabat l'espant de la Transició".

Tot plegat en un panorama musical que el duo va conquerir omplint estadis de més de 10.000 persones de forma més o menys habitual. "Tot era més massiu als 90, els concerts grossos de Sau eren a Montjuïc, a la Monumental, al Palau Sant Jordi, no hi havia tirada a fer concerts a Liceu". I és que les 2.000 butaques del Gran Teatre eren un número minso aleshores en comparació amb les 12.000 persones que van encabir a la Monumental quan van enregistrar el primer disc en directe en el que encara és "el concert més important de la història de Sau" per Sala. I ara tornen amb la sensació que "s'han acabat vint anys de vacances".

I és que en dues dècades la vida dels integrants de la banda ha canviat molt, tot i que segueixen sent "una colla d'amics". Alguns ja no es dediquen a la indústria musical, com un dels 'Pipes', els tècnics d'escenari, que és advocat i viu a Amsterdam" però no es perdrà cap concert" i en canvi, d'altres volten el món gràcies a la música com el guitarrista Jordi Mena, que acompanya a Enrique Bunbury allà on va.

D'altra banda, ha recordat que la decisió d'embarcar-se de ple en el projecte Sau30 la van prendre enmig d'un mes de mobilitzacions socials, que ha deixat en Sala "una càrrega de tristesa i indignació", però que han fet palès que "els catalans són capaços de mantenir la normalitat en les situacions més difícils". "Els músics no som impermeables al que ens envolta", ha afegit el músic osonenc.