Quan va visitar la Catedral de Girona, admirat davant l'escultura jacent de la comtessa Ermessenda, el pensador George Steiner va dir: «És a dins de la pedra esculpida que brilla el secret de la llum». La idea va servir ahir a la directora de la Biblioteca de la UdG, Àngels Merino, per afirmar que «és ara, gràcies a noves tecnologies, que la llum que resta dins els pergamins mil·lenaris del monestir de Sant Daniel pot brillar per a tot el món».
I és que la Universitat de Girona (UdG) està treballant en la digitalització d'un total de 1.603 pergamins originals del Monestir de Sant Daniel, una col·lecció excepcional amb peces datades d'entre els anys 938 i 1682.
Una part considerable dels pergamins ja es pot consultar a Internet, concretament a https://dugifonsespecials.udg. edu, on, a més de permetre la descàrrega de la imatge, s'ofereix detallada informació sobre el seu contingut, així com la geolocalització de les terres o propietats a les quals fa referència.
Perquè aquests pergamins són documents rellevants que permeten resseguir, al llarg de vuit segles, les compravendes, donacions i altres escriptures que mostren l'evolució d'un monestir, el de Sant Daniel, que ara mateix es troba en plena commemoració del seu mil·lenari.
Han perviscut fins als nostres dies pergamins valuosíssims com els fundacionals de l'any 1015 i 1018 que documenten la compra d'una església per part de la comtessa Ermessenda, el primer, i la dotació de béns per tal que l'església pugui acollir dones, el segon.
La historiadora i arxivera Anna Gironella va explicar que el gruix dels documents correspon als segles XIII i XIV, com passa a l'àmbit de la corona catalanoaragonesa.
Hi ha pergamins singulars com una dispensa de naixement il·legítim de Cecília de Foixà, filla il·legítima de la noble Agnès de Foixà, que d'aquesta manera va poder ser priora i abadessa del monestir a la segona meitat del segle XIII. Era condició indispensable, per accedir a la condició de monja, ser filla de la noblesa per part de pare i per part de mare.
Altres documents expliquen com moltes dones, un cop vídues, entraven al monestir, com va fer la mateixa Agnès de Foixà, quan va perdre el marit, de manera que va passar els últims anys de vida al costat de la filla.
Pergamins amb pells d'animals
Pergamins elaborats amb pell d'animals que s'estan digitalitzant gràcies a la col·laboració d'estudiants en pràctiques del grau d'Història de la UdG. Vuit segles de documentació antiquíssima que permet estudiar també l'evolució de l'escriptura.
Un procés de digitalització que permetrà de manera immediata el descens de la consulta manual dels originals, una clara mesura de conservació.
Els pergamins que són propietat de la comunitat de monges benedictines del monestir, que tenen els drets d'autor que cal respectar, ara que es poden descarregar d'internet, sobretot si se'n vol fer ús lucratiu.
Fins a 300 dels pergamins van ser transcrits per mossèn Josep Maria Marquès i publicats l'any 1997 per la Fundació Noguera.
«No estem decebudes, mirem al futur» i «volem compartir aquest llegat amb el món», va dir, entusiasta, la priora, M. Assumpció Pifarré.
El Serveis d'Arxius de la Federació de Monges Benedictines i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural col·laboren en el projecte.
