Amb 20.000 concerts, 13 milions d'espectadors i un sector discogràfic que modera la seva crisi, la indústria musical catalana va assolir l'any passat una facturació rècord de 189 milions d'euros.
Són xifres de l' Anuari de la Música 2017, editat pel Grup Enderroc i l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), presentat ahir.
El diagnòstic de l'informe és que el sector surt «de manera definitiva» de la crisi després de dos anys de «bons resultats» que l'apropen a la situació «precrisi» de l'any 2003.
L'Anuari constata que el sector discogràfic «s'ha reconvertit» i ha aconseguit frenar la crisi amb un creixement del 3,7%, passant de 21,6 a 22,4 milions. La nota negativa, la caiguda d'un 14% en la producció de discos en català.
L' Anuari de la Música 2017 confirma, a més, l'abisme entre el pes de la música en viu (88%) i el sector discogràfic (12%) en la radiografia actual del sector. La indústria fonogràfica, que l'any 2008 representava un 48% del total, va caure dràsticament amb la crisi i les noves formes de consum digital de música.
La notícia esperançadora és que després de cinc anys encongint-se, i gràcies a un esforç de «reconversió» del sector, la facturació creix un 3,7%, passant de 21,6 a 22,4 milions d'euros, només 9 dels quals provenen de la venda de discos. És a dir, la reconversió ha empès les discogràfiques cap a un model de negoci de «360 graus», on el management d'artistes o la gestió de drets tenen un gran pes.
L'altra novetat del darrer any és que per primera vegada la venda digital de música ha superat la física, amb una proporció de 60% i 40%, respectivament.
Menys presència del català
Amb tot, aquests indicadors no minimitzen una altra realitat que preocupa els autors de l' Anuari, i que té a veure en la llengua de producció dels discos. I és que una les dades negatives de l'estudi és la «notable reducció» d'un 14% en la producció de discos en català, que per primer cop en aquest segle trenca una evolució ascendent.
L'estudi de l' Anuari detecta, això sí, una major presència d'artistes catalans als festivals, que ha crescut 2 punts, del 38 al 40%. Per contra, hi ha una dada negativa que indica que la programació d'artistes d'expressió en llengua catalana -regulada per normativa i un dels aspectes que es valoren a l'hora d'atorgar ajuts als promotors- ha caigut 2 punts, del 25 al 23%, als 12 festivals analitzats.
Aquesta tendència indica que, de manera global, la programació de música en català s'ha situat per sota la línia vermella previst a la legislació, que parla del mínim del 25% al cartell. «Caldrà estar a l'aguait, quan d'un total de 743 artistes, 294 eren de l'àmbit cultural català i només 171 han cantat en català als festivals analitzats del 2017», alerta l'estudi. Pel que fa a la música en viu, continua la tendència a l'alça i amb xifres mai assolides abans, com els 20.000 concerts celebrats a Catalunya durant el 2017. Un total de 13 milions de persones van assistir a concerts l'any passat, entre els quals els més de tres milions d'assistents als principals festivals catalans.
Aquestes bones xifres tenen el seu contrapunt. Els responsables de l'informe alerten sobre l'augment de l'oferta de concerts «per damunt del creixement de públic», i ho consideren una conseqüència d'una frenada natural del gran ascens de públic registrat el 2016.
