La Comissió de la Dignitat ha demanat a través d'una carta al ministre espanyol de Cultura, José Guirao, que es completi el retorn dels denominats Papers de Salamanca, la documentació requisada pel franquisme a entitats i particulars de Catalunya i València.

El coordinador de la Comissió, Josep Cruanyes, va donar ahir a conèixer el contingut de la carta, enviada coincidint amb «el 80 aniversari de l'espoli» de la documentació que es va utilitzar per a la repressió, en la qual celebren que el govern de Pedro Sánchez hagi declarat la «voluntat decidida de treballar per la memòria històrica i les víctimes del franquisme».

Completar la restitució dels patrimonis documentals requisats pel franquisme a persones, entitats i institucions és «un deure de l'Estat», com va recordar el relator de les Nacions Unides Pablo de Greiff en el seu informe del 2014, ha assenyalat Cruanyes. Segons Cruanyes, «a Espanya no s'han fet polítiques de memòria» i la devolució «s'ha fet lentament, però no s'ha completat» i mentrestant a Catalunya s'ha fet la feina d'identificació dels hereus del patrimoni espoliat: en un 95,59% dels casos s'ha tornat el patrimoni a entitats i persones». La Comissió explica al ministre que en l'època de la ministra socialista de Cultura del govern de Zapatero, Ángeles González-Sinde, al desembre del 2011 estava preparada la devolució de 200 lligalls, banderes i altres objectes, enviament que es va aturar abans de les eleccions. Després de la victòria del PP, va continuar la feina d'identificació i digitalització fins al 2014, any en el qual la comissió mixta va acordar transferir la resta de la documentació, però «al desembre del 2014 quan el govern de Rajoy va fer la transferència va retenir determinada documentació emparant-se en un informe del patronat de l'Arxiu de Salamanca que deia que no es podien tornar». Per a Cruanyes, el patronat no tenia facultat per retenir aquests documents, que havien estat aprovats per la comissió mixta, els acords de la qual sí tenien caràcter executiu.

Pendents del Tribunal Suprem

Després d'un recurs presentat per la Generalitat, al juliol del 2016 una sentència va donar la raó al Govern català, però l'executiu espanyol la va impugnar i està pendent del Tribunal Suprem.

«Demanem al govern actual que desisteixi d'aquest recurs absurd i que compleixi el deure de retorn de la documentació, perquè el retard no fa una altra cosa que dificultar l'acte de justícia de restitució i perjudica les víctimes», ha comentat Cruanyes. Aquests documents bloquejats suposen uns 23.000 folis, pertanyents a particulars, partits i empreses, als quals se sumen uns altres 10.000 documents d'ordre públic i justícia generats per la Generalitat republicana. La Comissió explica en la missiva dirigida al ministre que és «absurd» l'argument dels seus antecessors del PP, que es van negar a retornar aquests documents basant-se en què al maig del 1937 es van transferir les competències d'ordre públic a la República. «Aquest argument no és cert, ja que l'Estatut català de llavors establia que l'Estat podia assumir la direcció temporal de l'ordre públic, que hauria tornat a les institucions catalanes si el franquisme no hagués guanyat la guerra, igual que avui ha tornat les competències després de l'aplicació del 155», argumenta Cruanyes. En els fons de Salamanca hi ha documentació dels arxius de 41 ajuntaments catalans que la Comissió de la Dignitat reclama, igual que la documentació de diversos departaments de la Generalitat republicana trobada recentment a l'Arxiu Militar d'Àvila.