Quan els germans Lumière van inventar el cinematògraf, probablement no eren conscients, com qualsevol pioner, que havien patentat el setè art. Des de llavors, el cinema ha conquerit les nostres vides i el nostre llegendari amb històries de tot tipus, amb les quals ens identifiquem i, en definitiva, ens serveixen per construir una societat millor.

En aquest immens univers que és la indústria cinematogràfica, es tendeix a pensar inequívocament que els únics papers protagonistes són pels directors, actors i productors. Però aquests només són un engranatge d'un món tant fascinant com complex. Precisament, Narcís Agustí (Olot, 1935) va heretar l'exigent i alhora imprescindible labor de portar la màgia del cinema als pobles i als barris.

Els actuals Ocine són el fruit d'una empresa familiar que ha anat creixent exponencialment. Amb motiu del seu 75è aniversari, el pròxim 6 de setembre, celebraran una trobada a Girona que inclourà debats sobre el cinema en el futur, nous públics i noves necessitats. Tres quarts de segle no es fan cada dia, i implica una lluita titànica contra canvis, reptes i adversitats.

Denominació d'origen: Olot

Joan Agustí i Pons, el pare de Narcís, va començar aquesta història el 7 de setembre de l'any 1943, quan va engegar el primer projector i la primera pantalla al cine Núria d'Olot. Al cap de dos anys, es van traslladar a l'emblemàtic teatre Ultonia de Girona.

A partir d'aquí, l'aventura dels Agustí agafa un ritme frenètic i conviu amb la il·lusió, però també amb entrebancs. Una aventura que només s'explica amb un instint de supervivència per uns temps volàtils, que canvien constantment i requereixen d'una capacitat de flexibilitat important.

L'empresa, en ser familiar, va tenir la sort de poder prendre decisions àgils i alhora prudents, usant capital 100% nacional, invertint en tecnologia i, sobretot «sabent què vol la gent», confessa Narcís Agustí. I afegeix: «El secret resideix en estar al costat de l'espectador». En aquest sentit, les majors i les productores han confiat en la família Agustí, no en els Ocine pròpiament com a empresa.

Així, Narcís Agustí va agafar el relleu a finals de la dècada dels cinquanta, obrint nombroses sales a Catalunya, la primera l'any 1964: el cine Gridó d'Olot. I encara recorda com va obrir el Cinemes Catalunya 1, 2 i 3 a Girona, el 1978, coincidint amb l'estrena de La Guerra de les Galàxies, «va ser una estrena històrica». No és per menys: portar jedis i wookies i espases làser a Girona, en aquella època, era cosa de visionaris.

També a Tarragona va obrir-hi nombrosos cinemes, com els Òscar -nom que va esdevenir corporatiu- l'any 1985, incorporant el Comèdia i els Catalunya (1987) i inaugurant més tard el que serà el seu complex més gran: Les Gavarres (1998), que compta actualment amb 16 sales.

A la dècada dels noranta, l'empresa s'expandeix a altres poblacions catalanes, com Granollers o Roquetes. Però també surt de Catalunya, i inaugura sales a Guipúscoa, Tudela, San Sebastià, Logronyo i Pamplona. I fins i tot fora del territori espanyol, al País Basc francès, concretament a Anglet.

La família Agustí les ha viscut de tots colors. Narcís explica com, als anys setanta, Fraga va «inventar» els cinemes d'Art i Assaig per obrir la mànega a la censura, «jo em vaig anticipar en portar abans que Fraga aquest cinema, en versió original subtitulat», destaca.

El futur està en sis mans

Els tres fills de Narcís Agustí són la tercera part de la saga. Ara, Joan, Jordi i Esteve són els encarregats de continuar amb un llegat que s'ha compromès a mantenir la filosofia de cuidar l'espectador sense oblidar la tecnologia. Per exemple, esdevenint pioners en el país en la implantació d'una sala amb so envolvent Dolby Atmos, a València.

Ocine pot presumir de no defallir amb el temps. Avui, gaudeixen de 173 pantalles entre França i Espanya i amb previsió d'arribar a les 200 durant l'any que ve. Només resta desitjar-los per molts anys.