La pèrdua de biodiversitat, que segons Nacions Unides afecta el 58 % de la superfície terrestre, per sota del llindar suggerit com a «segur», és un dels més grans enemics de la supervivència de la raça humana, que, segons l'opinió del paleontòleg egarenc Marc Furió, està abocada a l'extinció.
«Existeixen nous límits que l'ésser humà no ha de superar» i la pèrdua de biodiversitat «és la més preocupant pel ritme d'extinció d'espècies», va assenyalar a Efe l'investigador sabadellenc de l'Institut Català de Palentologia Miquel Crusafont, també professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Els paleontòlegs «treballem amb extincions», va subratllar, i, «encara que en l'imaginari popular és inconcebible i és un tema tabú, la desaparició de la raça humana pot esdevenir-se i la situació és més preocupant del que sembla».
«Més ràpid del que ens creiem»
Segons la seva opinió, «les coses van més ràpid que el que ens creiem» i el benestar humà «passa perquè hi hagi moltes espècies, que totes les relacions ecològiques es mantinguin perquè unes contrarestin les altres i tot estigui en equilibri (...); si li traiem molts elements als ecosistemes, aquests col·lapsen». I arriba un moment en què «perdem el control», com amb el canvi climàtic, un altre dels límits que, segons aquest expert, «no caldria sobrepassar» i si ja no estem a temps de detenir-lo, «pensem què fer per minimitzar els seus efectes». En el llibre L'espècie humana. Els camins per evitar l'extinció, editat per National Geographic, Marc Furió i el barceloní Pere Figuerola, biòleg i divulgador científic, aborden els reptes als quals s'enfronta l'ésser humà per a la seva supervivència en el temps.
