L'escenògraf, artista plàstic, pintor i gravador Iago Pericot (Masnou, 1929) ha mort als 88 anys, segons va informar ahir el Teatre Lliure a través de la xarxa social Twitter. Considerat un dels introductors de la modernitat escènica i renovador del teatre català, va fundar juntament amb Sergi Mateu i Vives el Teatre Metropolità en la dècada dels anys 70.

Santiago Pericot i Canaleta va néixer al Masnou el 22 d'octubre de 1929 i va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona i gravat a l'Slade School of Fine Arts de Londres, tot i que va ser al camp de l'escenografia i la direcció teatral on va desenvolupar el gruix de la seva carrera professional i on va destacar per les seves propostes transgressores.

Pioner de l'avantguarda teatral, el 1971 Pericot va entrar a treballar a l'Institut del Teatre de Barcelona, una institució que va renovar i va posar al dia al costat d'Hermann Bonnín i Fabià Puigserver.

El 1975 va fundar amb Sergi Mateu el Teatre Metropolità de Barcelona i des de 1983 fins a 1992 va ser director del departament d'Espai escènic de l'Institut del Teatre, des d'on va ser mestre de moltes generacions.

Sobre l'escenari va apostar sempre per l'experimentació i va aconseguir trencar motllos amb obres com MozartNu, una peça amb música de Mozart i dos ballarins despullats que va estrenar el 1986 i va remuntar el 2008 amb dues parelles: la que va protagonitzar el primer muntatge i una altra més jove. Entre els seus muntatges teatrals també van destacar Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l'engany (2002) o Il mondo della luna (2004), entre d'altres.

Guardonat amb el Premi d'Honor FAD Sebastià Gasch 2015 per la seva trajectòria i amb el Premi Especial del Jurat dels Premis Butaca de Teatre i Cinema de Catalunya el 2004, Pericot es va dedicar al teatre i la pintura durant més de 50 anys, sempre amb esperit crític.

«Lliure i molt irònic»

El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, va recordar Pericot com «un artista lliure i ple d'ironia que sempre fugia de qualsevol cosa que fes olor de convencional». En declaracions a Efe, Pasqual va subratllar ahir que Pericot «va ser un gran escenògraf i un mestre quan a Catalunya l'escenografia jugava un paper molt important al teatre català». «Estimava i perseguia la bellesa amb ulls nous cada vegada», va afegir el director, en referència a les moltes vegades que Pericot es va reinventar a si mateix al llarg de la seva carrera. En aquest sentit, Pasqual va voler recordar una frase que Pericot solia utilitzar per referir-se a l'art: «sempre és millor un bon divorci que una mala convivència».

Per la seva banda, l'Institut del Teatre va lamentar la mort de Pericot, qui va recordar especialment pel seu «esperit creatiu i renovador», després de dedicar dues dècades a la tasca d'ensenyament.