Una quarantena d'estudiants i investigadors de diferents universitats d'arreu del món estan treballant intensament en la 36a campanya d'excavacions a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia) amb l'objectiu d'esbrinar com vivien les comunitats de neandertals fa 60.000 anys. La campanya, que finalitzarà el pròxim 31 d'agost, està dirigida per l'arqueòleg Eudald Carbonell i enguany s'ha encetat el nivell R, després de diversos anys centrats al nivell Q. Carbonell ha relatat que els nivells de fa 60.000 anys són «molt interessants», ja que «permeten conèixer com cap altre lloc del món com vivien els neandertals».
Els investigadors esperen trobar restes d'animals -sobretot de cérvol i cavall-, fogars i eines de pedra i de fusta. En els 109 anys d'història d'excavacions a l'Abric Romaní no s'han trobat mai restes de neandertals i Carbonell veu molt difícil que això passi, ja que el jaciment de Capellades s'usava per la vida domèstica i no com a lloc d'enterrament.
L'Abric Romaní és una balma que s'obre dins la cinglera del Capelló, a Capellades. Es tracta d'un jaciment arqueològic del paleolític que es troba en procés d'excavació en diverses campanyes dirigides per l'arqueòleg i exdirector de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. En la campanya d'estiu d'aquest 2018 els arqueòlegs han encetat un nou nivell d'excavació, l'R, de fa uns 60.000 anys d'antiguitat. L'objectiu dels investigadors és seguir aprofundint en el coneixement dels assentaments neandertals i de com eren els seus models de conducta.
El codirector de les excavacions ha explicat que des de fa uns anys a Capellades es troba informació «repetida» als diferents nivells però això fa que «a nivell mundial les dades que recollim siguin molt potents perquè allò que no podem contrastar un any ho podem fer l'any següent». «L'Abric Romaní permet documentar amb exactitud com eren els grups que ocupaven aquests espais -normalment d'entre 6 i 12 persones-, on dormien, quins eren els seus hàbits, com feien el foc, entre d'altres», ha especificat Carbonell.
Malgrat que la campanya d'excavacions d'enguany va iniciar-se a principis d'agost, fins ara les tasques que han fet els arqueòlegs s'han centrat en netejar tots els sediments del nivell R, que, segons Carbonell, «són estèrils». De fet, l'excavació del nivell R es podria allargar durant dos o tres anys. Carbonell, però, ha dit que en aquest nou nivell esperen trobar-hi restes d'animals -sobretot cérvols i cavalls-, així com també fogars i eines de pedra i de fusta. Carbonell ha explicat que l'Abric Romaní és especialment prolífic en les eines de fusta, que per les característiques del jaciment es conserven en bones condicions.
Sense restes de neandertal
Tot i la llarga història en l'excavació de l'Abric, fins ara els investigadors no han trobat mai restes de neandertal. Un dels arguments que explica aquest fet és que en els campaments d'aquestes característiques els neandertals no hi enterraven els seus morts. Tot i que ho veu «molt poc probable», Carbonell no descarta que en un posterior nivell d'excavació els neandertals «abandonin l'ocupació domèstica i hi facin algun tipus d'enterrament».
Ara mateix les excavacions a l'Abric Romaní es troben als 12 metres de profunditat i, segons diversos sondejos realitzats, encara hi ha 40 metres més per excavar. Això fa, segons Carbonell, que els experts encara puguin treballar en aquest jaciment «un centenar d'anys més si hi ha interès».
El repte del museu
Un dels grans reptes pendents de l'equip d'investigadors que dirigeix Eudald Carbonell és fer realitat el Museu del Neandertal. De fet, fa més de set anys que es van començar a fer els primers passos per construir el Museu del Neandertal a Capellades però la crisi econòmica va frenar el projecte i el va deixar en un calaix. Amb el temps, el projecte del museu s'ha anat reformulant i la idea que actualment té Eudald Carbonell al cap és la de dedicar-lo a l'alimentació neandertal. Malgrat tenir definit el projecte, Carbonell ha lamentat que «com a país no haguem sigut capaços de fer realitat aquest museu». De fet, a hores d'ara el projecte no té data ni pressupost assignat.
