La guitarrista gironina Meritxell Pubill Otalora acaba de llançar el disc Guitarra clàssica (del barroc fins al s. XX), un àlbum format per dotze peces que repassen la música del barroc, especialitat en la qual la seva autora ha centrat bona part de la seva trajectòria. A part de la música, l'àlbum de Pubill, que ja es pot adquirir en format CD, també vol ser un homenatge a la seva ciutat. Per aquest motiu, tant a la portada com a la contraportada, s'hi pot veure una fotografia de la Catedral de Girona, i les cases del riu Onyar. En aquest enregistrament s'hi poden escoltar obres de grau mitjà fins a superior. Totes les peces han estat supervisades per les Masterclass que Pubill va realitzar amb els grans mestres de la guitarra clàssica, entre els quals hi ha troben David Rusell, José Tomás, Carles Trepat, Manuel Barrueco o Leo Brouwer entre d'altres. Entre les dotze pistes del disc, destaquen obres d'autors clàssics com Johann Sebastian Bach, Isaac Albèniz, Mauro Giuliani o Gaspar Sanz. Tanmateix, aquestes peces es combinen amb altres que formen part del repertori popular català, com El cant dels ocells o La filla del marxant. La idea de publicar aquest àlbum, enregistrat a l'estudi de gravació 44,1 de Vilablareix, és «la gran gratitud que sento vers la música», segons explica la seva autora en declaracions a Diari de Girona. «La música sempre ha estat al meu costat. En els moments més difícils m'ha ajudat a no tirar la tovallola ni rendir-me. M'ha animat, m'ha ajudat a plorar, m'ha fet costat quan m'he sentit sola o he volgut estar amb mi mateixa sense ningú més. M'ha donat forces per tirar endavant i fer front a les vicissituds de la vida» afegeix Pubill sobre aquest tema.

«La música té el poder de transportar-nos a un món sonor on podem trobar records, fantasies, emocions, sentiments... el meu desig és poder compartir aquestes sensacions i així poder acompanyar a qui m'escolti en el seu viatge personal, íntim i privat amb el so de la guitarra clàssica» rebla.

Sobre l'homenatge a la ciutat de Girona de la portada, la guitarrista destaca tot ve dels seus records quan estudiava al Conservatori de Girona. «Quan anava a classe i passava pel Pont de Pedra sempre mirava la Catedral. Quan era època d'exàmens tenia el costum de passar pel Pont de Ferro i mirar la catedral i les casetes... era com un amulet! Em donava sort» rememora. Per això, no va dubtar ni un instant a il·lustrar la portada del seu primer treball discogràfic amb aquella instantània que sempre la va acompanyar.

Una eina per expressar-se

Meritxell Pubill es mostra com una autèntica apassionada de la música, en tots els sentits, posant èmfasi en les hores dedicades a la seva formació, així com als sacrificis que ha hagut de realitzar per obrir-se portes en el món de la guitarra clàssica. «Quan era estudiant moltes vegades em vaig enfadar i fins i tot vaig arribar a odiar la música, ja que veia als altres companys, que no eren estudiants del conservatori, com sortien de festa a divertir-se i jo havia d'estudiar i passar-me hores i més hores practicant. Van ser anys de molt sacrifici i moltes hores d'estudi» assevera.

No obstant això, tot sacrifici pot tenir la seva recompensa al final del camí. «Ara, amb la tècnica ja adquirida i assimilada puc gaudir totalment de la música. Puc afirmar que és la millor inversió d'hores i estudi que he fet. Ara sé que forma part de mi. És la meva íntima amiga. No hi ha secrets. Per això, puc expressar lliurement tot allò que penso i sento» afegeix.

Una formació completa

Nascuda i resident a la ciutat de Girona, Meritxell Pubill es va iniciar en la guitarra clàssica sent tot just una nena de 7 anys, de la mà del seu pare, Joan Pubill Puig, professor del Conservatori Isaac Albéniz. La passió per aquest instrument, així com per la música en general, la va conduir a seguir cursant estudis, arribant fins al grau professional amb les professores Nativitat Gurri i Pilar Peraferrer. El nivell superior el va cursar a l'Escola Luthier de Barcelona amb els professors Miguel Javaloy i Manel Gonzalez. A partir d'aquest moment, Pubill va seguir explorant nous horitzons, especialitzant-se així amb la música del barroc.