L'autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l'obra 'El far'. El periodista Vicenç Villatoro ha aconseguit el premi Carles Rahola al millor assaig per 'Massa foc', Marc Rovira el Premi Miquel de Palol de poesia amb 'Cap vespre', Jordi Folck el Ramon Muntaner de literatura juvenil amb 'El noi de paper', Judit Neddermann el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, i Anna Riera el Premi Lletra a la millor experiència didàctica.

PREMI PRUDENCI BERTRANA - MARIA CARME ROCA

La força de l´amor contraposada a la força de l´odi, a l´obra «El far»

El Far de Buda, una obra d´enginyeria única que recordava la torre Eiffel, serveix a Maria Carme Roca, una autora amb més de cinquanta llibres publicats, de metàfora per parlar de «la força de l´amor contraposada a la força de l´odi».

La regressió del Delta de l´Ebre va anar descalçant el Far de Buda del Delta de l´Ebre, dreçat l´any 1864 a l´Illa de Buda, i caigut la nit de Nadal del 1961 per l´embat de les onades. La història és al rerefons de la novel·la El far, amb la qual Roca s´ha endut els 30.000 euros del Premi Prudenci Bertrana, atorgat ahir a la nit a l´Auditori de Girona en la tradicional gala dels Premis Literaris de Girona, conjuntament amb la resta de guardons.

La protagonista és una noia, la Diana, que sempre ha viscut amb por sota la força d´una «mare castradora». Fins que revisant unes antigues fotografies descobreix amb sorpresa que la mare podria haver estat amant del tiet. I ser portadora d´aquest secret dona a Diana la força que necessita per tirar endavant, per traure l´entrellat de tot plegat i plantar cara a la mare. Per sortir-se´n, haurà de remuntar als orígens familiars a l´Illa de Buda.

Roca va reivindicar «la força de les pròpies conviccions» per tirar endavant, i va lamentar que continui avui havent-hi gent empresonada i a l´exili: «Tot plegat dependrà de nosaltres i de la força que hi posem».

50 anys de Bertrana

Amb la concessió del 51è premi Bertrana a Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), la Fundació Bertrana va commemorar anit els 50 anys d´uns premis literaris que van néixer com una resposta de la societat civil a l´intent institucional d´imposar un premi en llengua castellana. La història queda recollida al llibre i al DVD que els públic va poder recollir anit com un obsequi.

PREMI CARLES RAHOLA - VICENÇ VILLATORO

La política de la Florència del segle XV ens parla també de l´ara i aquí

Vicenç Villatoro es pregunta com pot ser que a la Florència dels Mèdici, la ciutat més culta i rica del segle XV, donés suport popular a un moviment autoritari, amb policia religiosa inclosa, que cremava pintures de Botticelli?

Per respondre la pregunta, qui va ser director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i guanyador del premi Bertrana de novel·la l´any 2001, ha escrit l´assaig Massa foc, que s´ha emportat els 6.000 euros del premi Carles Rahola.

Villatoro no amaga que, endinsant-se en l´entrellat de la política florentina del temps del Renaixement, parla en realitat de l´ara i aquí, i planteja com pot sorgir un Hitler a l´Alemanya més desenvolupada, per no parlar de les temptacions dictatorials de l´Europa socialdemòcrata d´avui, la regió mundial amb més confort i benestar.

La Florència que confronta l´inquisdor Savonarola amb el fundador del republicanisme modern, Maquiavel, autor d´El Príncep, és una ciutat laboratori per als analistes de la política i la societat actual, sosté Villatoro, que creu que la disjuntiva és més viva que mai.

PREMI RAMON MUNTANER - JORDI FOLCK

Un infant de paper que plora confeti i que es pot convertir en un gegant

Peter Pan, el Petit Príncep, el Màgic d´Oz i altres entranyables herois de la literatura infantil són influències clares d´aquesta història que presenta un infant de paper que plora confeti, i que quan algú se li acosta amb un llumí amb males intencions, descobreix el poder de la papiroflèxia i es converteix en un gegant imbatible.

Guanyadora dels 6.000 euros del premi Ramon Muntaner, El noi de paper és el nou títol de l´escriptor, dramaturg i actor Jordi Folck (Reus, 1961), que defineix l´obra com «un cant a la llibertat» que beu també de la literatura de clàssics com Verne o Dickens, i vol ser «un homenatge als llibres de paper».

Folck té 28 novel·les publicades i ha guanyat nou premis literaris com el Barcanova de literatura infantil i juvenil.

El noi de paper és una novel·la per a tots els públics que parla d´una manera màgica sobre l´amor per la lectura, i que convida els lectors a no perdre mai la imaginació. El protagonista és un noi de cos fràgil, però amb una enorme intel·ligència i sensibilitat. No li serà fàcil sobreviure en un món que bandeja els valors humans.

PREMI MIQUEL DE PALOL - MARC ROVIRA

La fascinació i el plaer de llegir coses encara que no les entenguis

Marc Rovira Urien (Barcelona, 1989) és el guanyador del premmi Miquel de Palol de poesia per l´obra Cap vespre, que s´endú 2.400 euros més la publicació al segell Proa. Després de reconéixer influències clares de Mallarmé -autor a qui porta anys traduint- i Gabril Farrater, Rovira va confessar que el fascina llegir coses plaents encara que no les entengui o el desconcertin.

Citant Rilke, va reivindicar «la infantesa com a pàtria de l´ésser humà», i també va citar José Ángel Valente: «la aurora sólo engendrada por la noche».

Cap vespre se situa, segons el jurat que l´ha premiada, a l´esquerda entre el llenguatge i la realitat: fins a quin punt aconseguim referir-nos a les coses que anomenem, i o bé només podem al·ludir a la sevaabsència a través de la llengua?

«Si finalment la relació entre les paraules i les coses ha quedat suspesa, la poesia ve a rescatar del naugragi del discurs les restes de pensament que puguin formular-se i, així, negant-les, arriba a afirmar-se», diu el comunicat editorial de Proa, que publicarà el poemari el pròxim mes de gener.

Marc Rovira és llicentiat en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura per l´Autònoma de Barcelona, i va obtenir el Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a editor, corrector i traductor. El 2009 va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller i el 2014 va guanyar el premi de poesia Talúries amb Els ocells de la llum.n La cantant del Maresme Judit Neddermann ha rebut el premi Cerverí, convocat conjuntament amb Catalunya Ràdio, per la cançó No volem més cops, inclosa al nou àlbum, Nua. «I amb total impunitat tanqueu els que ja mai més podran mirar aquest món que està malalt / Que agonitza d'egoïsme i de maldat», diu la lletra de la cançó premiada d´aquesta cantant i escriptora, filla d´una família d´artistes.

PREMI LLETRA - ANNA RIERA

«Adolescents depredadors d´audiovisuals esdevenen generadors d´obra»

Nascuda a Barcelona el 1985, Anna Riera va estudiar batxillerat a l´institut públic La Garrotxa d´Olot, on ara, com a professora, ha desenvolupat, amb un centenar d´estudiants, l´experiència didàctica Llums, Càmera, poesia... Els alumnes han escollit o escrit un poema i l´han interpretat. El resultat es pot veure a la plataforma de vídeo Vimeo. «Els adolescents són grans depredadors d´audiovisuals i, amb aquest treball, es converteixen en generadors d´obra», ha explicat Riera. La dotació del premi és de 2000 euros. La categoria «A» del premi ha quedat deserta.

PREMI CERVERÍ - JUDIT NEDDERMANN

«Aquest món que està malalt, que agonitza d´egoïsme i de maldat»

La cantant del Maresme Judit Neddermann ha rebut el premi Cerverí, convocat conjuntament amb Catalunya Ràdio, per la cançó No volem més cops, inclosa al nou àlbum, Nua. «I amb total impunitat tanqueu els que ja mai més podran mirar aquest món que està malalt / Que agonitza d'egoïsme i de maldat», diu la lletra de la cançó premiada d´aquesta cantant i escriptora, filla d´una família d´artistes.